Contenidors no intel·ligents

Mai no he entès per què als contenidors d’escombraries tancats que s’obren amb una targeta personalitzada per cada llar se’ls anomena a Girona –i també en algun altre lloc– contenidors “intel·ligents”. En altres poblacions on també se n’han implantat o que estan en procés de fer-ho, en diuen “contenidors xipats” o simplement “contenidors tancats”, termes que considero molt més apropiats. Perquè aquest tipus de contenidors no tenen cap mena d’“intel·ligència”. L’única diferència amb els contenidors tradicionals és que són tancats i cal una “clau” –targeta personalitzada– per obrir-los, i que gràcies a això les administracions poden saber quines llars els usen i quantes vegades els fan servir. No dic que no sigui gran cosa, però els contenidors no són “intel·ligents” ni per saber si el que s’hi tira és el que toca, i encara menys per saber si a les bosses hi ha brossa barrejada de diferents tipus. Tampoc no poden calcular el volum que s’hi aboca en cada obertura, per exemple. Només són contenidors amb “clau” que s’estan usant, a diferència dels seus predecessors, per ser destinataris de diferents fraccions depenent del dia. És a dir, no hi ha un contenidor per a cada cosa, com fins ara, i sobretot no es pot tirar de tot cada dia, sinó que cada fracció té assignats un o dos dies a la setmana (l’orgànica té contenidor propi, però només es pot obrir tres dels set dies). I per a mi aquest és el principal canvi del sistema, no pas si els contenidors estan oberts o tancats –que també, sobretot pels problemes que causa que no tothom tingui targeta (penso en els pisos turístics, per exemple, però no només)–, sinó que deixi d’haver-hi contenidors per a totes les fraccions i la gent hagi de guardar residus a casa durant dies. Això suposa un esforç afegit als ciutadans i no tothom sembla estar-hi disposat. Hi ha qui creu que ja fa prou separant fraccions, i d’altres, ni això. I és que el gran problema del sistema és que confia en la implicació d’una ciutadania –no tota conscienciada, i això es veu també en l’increment de l’incivisme– que espera que les administracions li facilitin les coses i no que les hi compliqui. A més, quan ha arribat el rebut de la taxa d’aquest any, la majoria han tingut un fort augment, i això no ajuda: “Pago més i, a sobre, he de fer més?”