Cultura estiuenca

L’estiu que acabem d’iniciar es presenta amb un gran desplegament d’activitats culturals que semblen estar disposades a refrescar-nos l’ambient i que exerceixen una funció balsàmica en una societat cansada, que ha de suportar les turbulències del poder polític, els escàndols de bragueta, de sobres i de corrupció soterrada que semblen haver fet arrels profundes a l’Estat espanyol des dels inicis de l’època democràtica.

Conscients com som de la necessitat de crear espais i expressions renovades que ens permetin viure en un estat creatiu, mirem de centrar-nos en allò que ens fa sentir més lliures i expandits. Potser sempre ha estat així, per això recordo vivament un dels primers concerts als quals vaig assistir, el Canet Rock, inspirat en el festival de Woodstock. Era a finals de la dictadura i es podia respirar l’aire net que suposava expressar l’esperit transgressor d’aquell moment. Va ser un esdeveniment multitudinari, intens i esperançador, que va significar per a mi –una jove adolescent– l’oportunitat d’escoltar en directe grups com la Companyia Elèctrica Dharma, l’Orquestra Plateria i cantautors catalans, entre ells, Pau Riba i Maria del Mar Bonet. Tot ha canviat moltíssim, però en els moments actuals cal tornar a reivindicar la nostra cultura, que hauria de ser més atractiva per als joves i renovadora per als qui la valorem des de sempre.

Ens convé ventilar-nos a fons amb idees creatives i activitats culturals que ens motivin. Suposo que d’aquí neix l’èxit de molts festivals de música i d’arts escèniques que s’han anat estenent pel país. Paral·lelament als festivals de renom com el Cruïlla i el Festival Grec, que aplega talent local i propostes internacionals a Barcelona ciutat, em sembla interessant que, al llarg dels darrers anys, hagi anat creixent l’aposta per descentralitzar els espectacles culturals, capitalitzats a la metròpoli, cap a territoris perifèrics. D’una banda, s’han consolidat esdeveniments musicals com l’Acústica de Figueres, el Jazz a la Fresca, el Festival Emergent i Girona en Moviment, el Magnífic Fest de Lleida, el Festival Camp de Mart de Tarragona, l’emblemàtic Jardins de Terramar de Sitges, població on es recuperarà una nova edició de Concerts de Mitjanit per commemorar mig segle d’història del Port d’Aiguadolç i el Paupaterres de Tàrrega, a les Terres de Ponent.

D’altra banda, alguns festivals de referència han sabut trobar un locus amoenus propi en espais naturals o arquitectònics de gran bellesa: castell de Peralada; Cap Roig, a Calella de Palafrugell; Porta Ferrada, a Sant Feliu de Guíxols; Ítaca, a l’entorn del Montgrí; Portalblau, entre la cala Mar d’en Manassa de l’Escala i Empúries; Sons del Món, a la Ciutadella de Roses; Nits de Marimurtra, als representatius jardins de Blanes… Altres iniciatives han crescut a l’entorn de l’enoturisme i ofereixen rutes del vi i activitats culturals en cellers d’arreu del territori. En altres casos, s’ha produït un gir de guió i d’enfocament i els escenaris s’han traslladat als pobles, a l’entorn natural, amb propostes itinerants pensades per crear xarxes culturals. Festivals com Itinera, que enguany ha inclòs concerts de música clàssica; el Dansàneu, a les valls d’Àneu, i el BioRitme, que combina música, natura, ecologia i consciència, en són exemples representatius. Bona part dels festivals prestigien qui els organitza i també serveixen per dinamitzar l’economia local.

Catalunya no és només Barcelona i l’àrea metropolitana, que, encara que aglutini bona part de la població, no representa prou bé el país. El món rural aporta opcions diferents. Hi ha iniciatives com ara el Barretina Rural Fest, que celebrarà la desena edició a Siurana d’Empordà, i el Festival Vallviva, a la Vall d’en Bas, que inclou música, natura, gastronomia i art amb un objectiu solidari (enguany està dedicat a la recerca i investigació contra el càncer). Mentre repasso la cartellera estiuenca, constato que no puc abastar el ventall d’esdeveniments culturals en aquest article, que no pretén ser una crònica festivalera exhaustiva. He arribat a pensar, fins i tot, que hi ha massa oferta, però en realitat això és una mostra de dinamisme i riquesa cultural. Admiro tanta capacitat de convocatòria, encara que a vegades em faci mandra entomar les cues a la carretera per anar a algun concert i fer mil i un càlculs per buscar carreteres secundàries i escapar-me de la multitud.