Que et bombin, Mateu!

Hi ha molta gent convençuda que els robots, i la intel·ligència artificial, ens acabaran fent la vida més fàcil quan tots hi acabem entrant però personalment, almenys en aquest instant, només desitjo calar foc a tots els avenços i monstres tecnològics i substituir-los per algú de carn i ossos que pugui despenjar un telèfon i respondre amb un mínim de cortesia. Ara mateix, qui defensi que una màquina pot fer la mateixa funció que una persona, millor que no vingui avui a mirar de convèncer-me o ja li adverteixo que carregarà el mort. Què ha passat, per estar enrabiada? Doncs que he intentat fer dos tràmits, a priori ben senzills, amb un centre hospitalari i no n’he sortit ben parada. El primer el podria resoldre un nen de primària: canviar l’hora d’una radiografia. Truco a l’hospital, indico al contestador que vull ser atesa en català, i em respon en Mateu, un assistent virtual que com a nova hora em proposa les set i deu del matí. Li indico que necessito assistir-hi cap al migdia i, per a la meva desesperació, em va oferint cites des de la primera hora proposada i de deu en deu minuts, fins que, farta, li penjo. Torno a trucar per saber si la visita amb un especialista serà presencial, com indica al seu portal, o telefònica, com el doctor em va avisar. Aquest cop tampoc no ens entenem, en Mateu i servidora. Provo a demanar ser atesa en castellà, a veure si la història fa un gir. Qui apareix a l’altra banda? Doncs en Mateo, que té exactament les mateixes habilitats que el seu homònim. Al través del xat que hi ha al web, tornem-hi, amb la diferència que em demana disculpes perquè, literalment, encara està aprenent i no ha entès la meva consulta. Em deu haver tocat el robot becari. Farta de parlar amb en Mateu, només em resta dirigir-me en persona a fer els tràmits o canviar d’hospital, on no hi haurà en Mateu però sí algun cosí germà seu.