Barcelona ja és neta

Em va arribar un lament sobre la brutícia i la deixadesa del centre de Barcelona per part d’una persona que feia temps que no hi posava els peus i em va semblar que qui el proferia s’ho estava inventant o s’ho havia imaginat. Així li ho vaig dir, que m’ho semblava perquè, si seguim els grans mitjans de comunicació d’aquest país, ja fa temps que no en sentim dir ni ase ni bèstia. Aquest silenci té un inici ben precís que es concreta en l’arribada del PSC a l’alcaldia de la capital. Hi deu haver qui creu que el famós pla Endreça de Jaume Collboni, consistent a posar més escombriaires i més jardiners i a perseguir més manters, ha fet el seu efecte. També es podria ser malpensat i sospitar que, ja tranquils amb un partit del règim al capdavant de l’Ajuntament més gran de Catalunya, els poderosos grups mediàtics s’han deixat d’interessar per les qüestions higièniques i policíaques dels barcelonins. Si fos així, voldria dir que la realitat poc importa a l’hora d’elaborar un relat políticament interessat. És clar que el rum-rum sobre la porqueria i la delinqüència no ha desaparegut del tot, sinó que ha canviat de mans: ara són diversos perfils a les xarxes socials afins a l’extrema dreta els que es dediquen a ressaltar qualsevol trifulga que es produeixi als carrers del cap i casal i són els líders polítics més reaccionaris els que s’encarreguen de verbalitzar-ho des dels faristols. És el cas del president del PP a la ciutat, Daniel Sirera, que fa pocs dies va comparèixer per dir que “Barcelona és insegura” i que el metro és un “paradís dels delinqüents”. I això que ell va investir l’actual alcalde! Ja sabem que les palpitacions del temps –fent servir l’expressió d’Eugeni d’Ors– passen per utilitzar la por com a palanca o, més ben dit, com a garrot. Si el PSC mai se n’acaba lamentant, només podrem recordar-li aquella dita que resa “tal faràs, tal trobaràs”.