És un autotraspàs

Ni traspàs integral ni res que s’hi assembli. L’acord de Rodalies és una autèntica camama. No sabem què posaran dins l’empresa que han creat amb majoria de l’Estat (50,1%) i participació de la Generalitat (49,9%). No descarteu, tal com està el panorama, que no s’hi arribi a posar mai res i no descarteu que el soci majoritari la deixi inactiva de per vida, ni descarteu que un dia el soci majoritari decideixi liquidar-ho i aquí pau i després glòria. La majoria la té l’Estat i són dins del Grupo Renfe perquè els sindicats ho han exigit i ningú a l’administració és capaç de tossir als sindicats ni quan fan política ni quan fan espanyolisme, ni quan fan les dues coses, com és el cas. La resta és relat i faramalla. Diguin el que diguin de la composició del consell d’administració amb majoria catalana. Qualsevol consell és destituït quan la majoria accionarial ho decideix. Aquesta majoria i res són el mateix, ho venguin com ho venguin la consellera Paneque i l’exconsellera Capella. Si aquesta empresa arriba algun dia a tenir alguna competència, virtut o funció, haurem assistit a un autotraspàs. L’Estat espanyol s’haurà autotraspassat Rodalies o el que sigui que hagi posat en la nova empresa. No és res més. Hi haurà assalariat, com a mínim, nou persones més, els nou membres del consell d’administració. Ja veurem amb quines retribucions. Res més que això. Com diria l’àvia Neus, un autèntic envà de canyes que, al primer bufarut, la tramuntana s’endurà.