Desconcert

N’hi ha que, exercint la docència en una universitat, i hi afegeixo que en el meu cas en una Facultat de Lletres, hem tornat als exàmens presencials. Això perquè, com poden imaginar, hi ha la sospita que, si proposes treballs o fas preguntes que els estudiants poden contestar “en línia” concedint-los més temps per fer-ho, els textos transmesos han sigut creats per la intel·ligència artificial. De fet, fa anys que sospitem perquè, en fi, el món internauta ja aporta una informació que ha donat peu a ser reproduïda literalment. Ens en vam adonar perquè, havent-hi una part que no donava joc a copiar, de sobte els estudiants semblaven posseïts per una veu aliena sense molestar-se a imprimir-hi res propi. Textos Frankenstein: fets a partir de trossos trobats, però sense cobrar vida a partir d’una electricitat personal. Sí, abans tots copiàvem més o menys de llibres, però teníem consciència que calia esmentar la bibliografia. Ara, és clar, també se’ls diu que han de citar les fonts, però tot convida a amagar-ho.

L’origen de l’article té a veure amb el que va explicar-me un estudiant que no és de la meva universitat. Havent assistit a les classes d’una assignatura, va treure un 4 en un examen presencial i va reconèixer que no va fer-lo prou bé. A prop seu, un company, absent en les classes, va usar el mòbil i, a través de la IA, va treure una bona nota. La seva decepció és gran. El meu desconcert, també. De fet, llegint exàmens presencials, a vegades crec que són copiats. He de vigilar més què fan els estudiants amb els mòbils als exàmens? Potser sí. Però no sé si hi ha res a fer. Sí, abans es copiava. Però la sensació és que ara s’ha instituït la còpia: que no pots impedir que els estudiants usin la IA en qualsevol circumstància.