OTAN, de 5%, sí!

No des­car­tin que un dels efec­tes col·late­rals que les bom­bes llançades sobre les ins­tal·laci­ons nucle­ars de l’Iran hagin rega­lat al govern més pro­gres­sista de la història, segona edició, sigui l’últim gran gri­pau que s’haurà d’empas­sar. Mal­grat l’acord espe­cial per Espa­nya que varen anun­ciar abans-d’ahir, o pre­ci­sa­ment per això, per l’acord espe­cial que varen anun­ciar abans-d’ahir, aca­ba­ran des­ti­nant un 5% del PIB a la Defensa més d’hora que tard. En diran defensa, segu­re­tat, inves­ti­gació espa­cial, pro­tecció ciu­ta­dana o pre­visió tumultuària, però se’ns gas­ta­ran el que no està escrit. De moment el supo­sat acord ja tapa la rea­li­tat que ens han engar­ga­llat. Tapa que el govern espa­nyol té la pre­visió de doblar la des­pesa en Defensa en qua­tre anys i que vol el mínim mulla­der pos­si­ble. Que grans que som! Ens plan­tem i els diem que no del 5%. Ens que­dem a la mei­tat, que és just el doble del que hi des­tinàvem! Dels dis­set mil mili­ons d’aquest any, se n’anirà als trenta-sis mil el 2029. El cas del 5% serà cla­vat, ara sense referèndum, al cas del d’entrada, no. El recor­deu? El teniu ben pre­sent? Va aca­bar sent “d’entrada, sí”. I el 5% també serà “d’entrada sí”. Tant si aguan­ten els de Sánchez fins al 2027, com si no. Tant si arriba la dreta i la dreta extrema, com si no. Repe­teixo el mateix que ahir, per bonista que ho tro­bin. Els diri­gents mun­di­als (sonats, tots) estan por­tant l’infern a la Terra. I nosal­tres, de man­xai­res!