OTAN, de 5%, sí!

No descartin que un dels efectes col·laterals que les bombes llançades sobre les instal·lacions nuclears de l’Iran hagin regalat al govern més progressista de la història, segona edició, sigui l’últim gran gripau que s’haurà d’empassar. Malgrat l’acord especial per Espanya que varen anunciar abans-d’ahir, o precisament per això, per l’acord especial que varen anunciar abans-d’ahir, acabaran destinant un 5% del PIB a la Defensa més d’hora que tard. En diran defensa, seguretat, investigació espacial, protecció ciutadana o previsió tumultuària, però se’ns gastaran el que no està escrit. De moment el suposat acord ja tapa la realitat que ens han engargallat. Tapa que el govern espanyol té la previsió de doblar la despesa en Defensa en quatre anys i que vol el mínim mullader possible. Que grans que som! Ens plantem i els diem que no del 5%. Ens quedem a la meitat, que és just el doble del que hi destinàvem! Dels disset mil milions d’aquest any, se n’anirà als trenta-sis mil el 2029. El cas del 5% serà clavat, ara sense referèndum, al cas del d’entrada, no. El recordeu? El teniu ben present? Va acabar sent “d’entrada, sí”. I el 5% també serà “d’entrada sí”. Tant si aguanten els de Sánchez fins al 2027, com si no. Tant si arriba la dreta i la dreta extrema, com si no. Repeteixo el mateix que ahir, per bonista que ho trobin. Els dirigents mundials (sonats, tots) estan portant l’infern a la Terra. I nosaltres, de manxaires!