Si tens moltes llacunes...

Fa uns mesos explicava que darrerament tinc la impressió, o ara ja podem parlar de convenciment, que al meu cap regna una mena de desordre mental de forma que l’oblit i la confusió s’hi han encaixat com un guant. Per sort, potser per allò del mal de molts, conhort de boigs, darrerament escolto amb especial atenció altres dones d’edat similar que es poden posar en la meva pell perquè han arribat a sospitar que alguna malaltia mental comença a ensenyar la poteta. Per aquest motiu veig convenient remarcar que som moltes i que no estem soles. Així que relaxem-nos una mica i deixem d’imaginar-nos pel·lícules de terror, que totes aquestes llacunes venen a recordar-nos precisament que som afortunades perquè som allà on toca. Per reforçar la teoria, què millor que recopilar situacions reals que han arribat a les meves oïdes: ser incapaç de recordar on has aparcat el cotxe, un dia darrere un altre; posar sal en lloc de sucre al cafè amb llet; baixar del metro o de l’autobús en una parada equivocada, i fins i tot pujar-hi en el sentit contrari al que pretenies; desplaçar-te fins a una botiga a recollir una comanda i tornar a casa sense ni tan sols haver trepitjat l’establiment; veure una motxilla en un catàleg i pensar que la demanaràs com a regal per al teu aniversari però oblidant completament que només fa cinc dies que l’has celebrat; deixar gent penjada a una cafeteria tot i que vas tancar la trobada el dia abans; comprar dues espelmes per celebrar un 45è aniversari, treure-les de la bossa en l’ordre invers i maleir els dimonis pensant que t’has confós; oblidar-te d’un segon nen que havies de recollir a l’escola i endur-te només el teu fill; veure en un calendari que és 1 de juny i pensar que potser hauries d’haver dedicat aquesta columna al Dia del Treballador... I així podria omplir cinc o sis columnes més, i encara faig curt.