Sánchez i la Història

Pedro Sánchez va tenir la setmana passada el seu moment Zelenski en la cimera de l’OTAN, quan va rebre l’esbroncada pública (i les amenaces) de Trump per la seva negativa a apujar fins al 5% del PIB la despesa en Defensa. Al marge de les conseqüències que li pugui reportar el vol per lliure, la imatge del president espanyol aïllat en la cimera, en un cantó de la foto de família dels líders aliats, sembla més aviat cultivada. Sánchez treballa activament per construir-se un perfil de dirigent de l’esquerra decent, de bastió enmig de l’onada reaccionària que envaeix Europa. Oposant-se a la via del rearmament desenfrenat que drena de recursos l’estat del benestar ja de per si tan vulnerable, i denunciant el genocidi israelià a Gaza. És veritat que les preses de posició de Sánchez en l’arena internacional li serveixen per distreure l’atenció davant d’un enèsim escàndol de corrupció del PSOE i la brega domèstica, i també per mantenir soldada la coalició de govern amb concessions als de Yolanda Díaz i assegurar-se, així, la permanència en el poder. Ja veurem aquesta vegada què donarà de si el famós manual de resistència. En podem esperar de tots colors. Fins i tot que pugui demostrar algun dia que ell sí que es va saber col·locar al cantó correcte de la Història.