Ciutats a 50 graus

“Més avions? Voleu arribar als 50 graus?” Això es podia llegir en una pancarta que enarborava, dissabte al matí a la plaça de Sant Jaume, un manifestant contra el projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat. La plaça no estava a 50 graus, però se superaven els 30 i era insuportable estar a ple sol. També a l’ombra. Això dels 50 graus pot semblar una exageració, però l’Ajuntament de Barcelona ja ha anunciat que d’aquí a dos anys farà un simulacre de la ciutat a 50 graus, per detectar la capacitat de resposta de l’administració a una situació extrema de temperatura. Tot plegat és inquietant. Com seria viure amb aquests valors extrems? Als Emirats Àrabs ja s’ha superat aquesta temperatura, i qui viu allà explica que rarament se surt de casa durant el dia si no és per anar a la feina o a un centre comercial perfectament climatitzat. Les ciutats mediterrànies es convertiran en una mena de desert distòpic, amb carrers buits, parcs clausurats, platges abandonades per la impossibilitat de resistir l’alta temperatura? Les feines al carrer es faran només de nit, per la dificultat de treballar de dia? Les administracions es decidiran per fi a instal·lar aire condicionat a totes les escoles, perquè el juny i el setembre s’estan convertint en l’agost de tota la vida? Quants malalts moriran per les complicacions que les altes temperatures causaran al seu cos? Mentre això arriba, el creixement econòmic de Catalunya ha de provenir de la crema de més querosè i, per tant, de més partícules que contribueixen a l’escalfament global, perquè l’aviació verda trigarà anys a ser una realitat.