L’autogestió de l’estudiant universitari

Era el curs 1976-1977 quan vam començar a estudiar al Col·legi Universitari de Girona. Ens sentíem uns privilegiats, ja que accedíem al temple del coneixement i de la llibertat. Poder formar part de la comunitat universitària ho enteníem com l’assoliment dels objectius i de la il·lusió d’una generació de postguerra, la dels nostres pares.

Aquesta reflexió ve a tomb per la difusió d’una notícia que recull un estudi fet per la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra i que indica l’augment de l’absentisme universitari. La informació es complementa amb la veu d’alguns estudiants que expressen opinions lapidàries: “en algunes classes el 50% dels estudiants no hi van mai” o “si el dia abans he sortit de festa, l’endemà passo de llevar-me d’hora”.

Òbviament, en el mig segle transcorregut entre aquelles classes al Col·legi Universitari gironí i l’actualitat, les coses han canviat molt. La tecnologia digital ha estat disruptiva en els processos d’aprenentatge i en les relacions entre els mateixos estudiants. Però la notícia de l’absentisme ens interpel·la com a docents universitaris.

El repte passa per generar classes que aportin un valor afegit, la qual cosa no significa arraconar definitivament la classe magistral. Cal repensar el model docent i proposar activitats pràctiques que estimulin l’alumne i el convidin a la participació activa.

En aquesta línia i des de la Càtedra Hipòlit Nadal i Mallol de Periodisme i Revistes en Català hem assajat alguns projectes amb alumnes del Grau de Comunicació Cultural de la UdG amb uns resultats molt satisfactoris.

Una premissa és que tots els projectes es desenvolupin en equip. Es creen grups de treball que s’autogestionen i es reparteixen les responsabilitats. Així mateix, es procura que les activitats es realitzin fora de les aules universitàries, com una mesura per potenciar el lligam entre la societat i la Universitat.

Exposarem dos projectes que han posat en evidència que quan l’estudiant se sent empoderat i protagonista, la participació es converteix en presencialitat i compromís.

El primer cas és el projecte titulat La difusió de les revistes en català a través del pòdcast, que fou gravat, a la primavera del 2024, a la seu de l’Institut d’Estudis Gironins. S’enregistraren sis peces radiofòniques centrades en sis revistes catalanes de referència: Cavall Fort, Enderrock, Sàpiens, Esguard, Fosbury i Vèrtex. Cada grup de treball s’organitzà i repartí les tasques corresponents: documentació, entrevistes amb els directors de cada revista, locució... El resultat està disponible a la plataforma Spotify, i es pot obtenir tota la informació a: https://www.udg.edu/ca/udg/detall-noticies/eventid/43902 .

L’altre projecte que volem comentar és el cicle de conferències i converses Comunicació en clau de país, celebrat al Casino de Girona els mesos de febrer, març, abril i maig del 2025, i obert al públic en general. Hi participaren set professionals del món del periodisme i la comunicació, i els estudiants, de nou constituïts en grups, es responsabilitzaren d’entrevistar els protagonistes, prèvia tasca de documentació i guionatge. L’activitat va comportar l’elaboració d’una revista per cada conferència –un total de set– per part dels estudiants. Les revistes es poden consultar a: https://www.udg.edu/ca/catedres/hipolit-nadal/detall-dactivitats/eventid/53664 .

Entenem que aquestes metodologies actives, fonamentades en formats participatius i on l’estudiant és un element molt actiu, potencien la seva implicació i compromís en uns projectes reals que els posen en contacte amb el que podria ser el seu futur professional.

La Càtedra Hipòlit Nadal i Mallol de Periodisme i Revistes en Català de la Universitat de Girona fou creada l’any 2022, conjuntament amb l’APPEC, editors de revistes en català. La seva voluntat és la d’apropar la ciutadania al món acadèmic, al coneixement periodístic i a l’univers de les revistes en català, amb la participació directa, com hem explicat, d’estudiants i professionals del món de la comunicació.