La xocolata

Pot dir-se que els catalans han fet seva la xocolata que fins i tot n’hi ha que es pensen que és endèmica de Catalunya. De fet, és precisament en la llengua d’aquest país on gràficament i fonèticament el mot es manté més semblant a la seva forma original.

‘Xocólatl’ és una paraula originària de la mil·lenària llengua nàhuatl, que encara parlen més de cinc milions de persones a Mèxic i a Centreamèrica. Però és el cas que, curiosament, el significat que té actualment a Catalunya i a altres països europeus és el contrari de l’original. Efectivament, per als catalans, és pràcticament sinònim de dolç, però originalment xoco vol dir “amarg” i la paraula completa senzillament es tradueix com a “aigua amarga”. Per contra d’una explicació tan senzilla, alguns diccionaris espanyols, que confirmen la boca fluixa d’alguns dels seus savis, han enredat la troca gràcies a la seva ignorància i manca de seriositat.

S’ha de dir, per això, que l’èxit que ha tingut des de finals del segle XVI la xocolata als paladars catalans és degut justament al fet d’haver-hi afegit sucre. Aquest va arribar a Mèxic pels volts del 1524 i va arrelar ràpidament. A mitjans del segle XVI ja s’havia estès arreu. Es tracta, doncs, la xocolata d’un producte d’origen americà –principalment de Mèxic– d’un nom que s’aplica també a la barreja del cacau sovint amb llet, de tal manera que ha esdevingut la llaminadura més important de les terres catalanes. D’això en són conscients els catalans entesos, com ara Marcel·lí Virgili, autor d’un llibret que es titula La xocolata. L’aventura catalana, que va inspirar l’article publicat a El Punt Avui el 22 de desembre de l’any passat de Mireia Rourera “que rememora l’èxit obtingut fins ara”.

Potser val la pena fer cinc cèntims sobre els orígens de la xocolata a Mèxic i Centreamèrica i que va agradar tant als primers europeus que van arribar a Mèxic, que la incorporaren immediatament al seu règim alimentari. Joan Corominas deia que era “d’origen asteca però de formació incerta”. L’home no sabia que la llengua nàhuatl ja es parlava quan els asteques van arribar al centre de Mèxic i van aconseguir dominar-lo. Aquests van perdre, però, la seva llengua original i van assimilar el nàhuatl, que és el nom correcte de la llengua que acabaren parlant a mesura que consolidaven la seva dominació. La mateixa confusió tingué l’Acadèmia Espanyola, per exemple, l’any 1984, però ho esmenaren dues edicions després, el 2001. Abans s’havien dit encara més barbaritats: un diccionari d’Espasa Calpe del 1945 deia que venia del maia (que es parla també des de fa molts anys al sud-est de Mèxic i a Guatemala). La confusió és tan greu com confondre el català amb l’euskera... L’Enciclopèdia Universal Sopena, del 1961, també molt consultada, així mateix l’Enciclopèdia de l’idioma de Martín Alonso, del 1947, diuen que ve del “mejicà” [sic] xocólatl, que és un derivat del cacau, quan en realitat aquest és el gra amb què es fa la xocolata... La llista podria seguir... però no cal insistir en la ignorància dels “experts”, però sí tenir-ho present per a molts altres casos en què els savis espanyols pixen fora del tinter pel que fa a temes americans.

Cal afegir també que la xocolata és present a tot Amèrica, encara que molt sovint no està acompanyada del sucre. Hi ha una bona quantitat de menjars de primera qualitat que el tenen incorporat, com és el cas de la famosa salsa que en diem mole, que es fa a base d’una mena de xocolata sense sucre. A canvi, entre altres ingredients, també se li incorpora el famós picant que prové del xile, que requereix paladars ben entrenats. De fet, a tot el centre de Mèxic, el mole és el plat que es considera més exquisit i es reserva tan sols per a les ocasions més solemnes. Una raó és que, segons diuen, un mole com cal triga prop d’una setmana a fer-se.

A Europa no hi ha plena consciència que la cuina mexicana, amb l’ajuda de tantes cultures diferents i riques, encara que s’hagin minimitzat molt amb la dominació espanyola, sobreviuen amb força energia. Segons diuen els experts, és encara de les més riques i variades del món.