Prohibit distribuir menjar

El desconcert i la decepció són dos conceptes diferents, encara que sembla que vulguin expressar la mateixa idea de decaïment de l’ànim. El desconcert pot ser fruit d’una decepció i, a la vegada, una decepció és l’avantsala d’un estat desolador, de desorientació, no pas de desencís, que seria un terme més poètic, com d’amor romput. El desconcert i la decepció són més punyents, terminologia més dura, més de cop de puny a la boca de l’estómac, més de fer enrabiar fort.

Toca parlar amb aquests termes, i amb altres de similars o més durs –el lector ja hi posarà els que millor li sembli–, per donar context al fet que des d’ahir la ciutat de Barcelona ha perdut un punt de distribució de menjar per a persones necessitades que operava en un dels barris amb més mancances, Trinitat Nova. La feina que des de la pandèmia estava desenvolupant el col·lectiu agrupat a l’entorn de la Cistella Solidària de Trinitat Nova ha hagut de cessar bruscament en deixar de disposar del local que l’associació de veïns del barri els havia cedit i que feien servir de magatzem i, alhora, punt de repartiment d’aliments.

Des d’aquest diari ja s’havia informat fa uns dies que la data de l’1 de juliol era, en l’horitzó de la Cistella, un dia trist, a menys que aparegués una solució d’emergència per apedaçar l’estrip. L’1 de juliol era el dia que la Cistella es quedava sense local, l’1 de juliol va ser dimarts i ahir va ser el primer dimecres des de fa moltes setmanes i molts mesos que les famílies que, un dia a la setmana, acudien a aquesta acció solidària per poder omplir una mica el rebost ja no van poder fer-ho.

Ni l’associació veïnal ha afluixat en els seus requisits perquè la Cistella pugui seguir al local, ni l’Ajuntament de la ciutat –a través de la regidoria de districte– tampoc ha estat capaç d’articular una solució per a aquesta iniciativa solidària. Al desconcert generat en la gent de la Cistell per la decisió de l’associació, s’hi ha afegit la decepció de no rebre el suport municipal que hauria permès trobar un espai provisional des del qual seguir actuant. Els termes també es podrien capgirar per afirmar que és una decepció que una associació veïnal no estigui de forma incondicional al costat dels que combaten la fam i, a la vegada, desconcerta l’actuació del districte de Nou Barris en un cas com aquest i en un dels barris amb un nivell de renda per càpita més baixos de la ciutat, 12.476 euros.

Siguin quin siguin els termes que es vulguin fer servir, i es posin en l’odre que es posin, el que difícilment caldrà escriure és la idea de derrota o abandonament, perquè la gent que hi ha darrere la Cistella no es deixa vèncer fàcilment. La prova d’això és l’actitud del Domènec Granel, un voluntari de la solidaritat fet a prova de decepcions i per al qual no hi ha desconcert que el pugui guanyar.

Mentre el Mingo tingui esma per posar-se al volant de la seva cèlebre mingoneta, el menjar que li arriba a través de les donacions d’empreses del sector agroalimentari seguirà tenint una sortida solidària. Avui, per exemple, és un carregament de cigrons amb espinacs que tindran com a destinació el menjador Gregal, a la rambla Prim. Amb o sense local, el Mingo i la gent de la Cistella seguiran mobilitzats perquè quan hi ha gana –i a Barcelona n’hi ha– no hi decepció ni desconcert que valgui.