Poques diferències

Els nostres mitjans –i els de mig món– s’escandalitzen davant l’esperpent diari de les aparicions televisives d’un Donald Trump que, des d’abans d’esdevenir president, es va escapolir de totes les acusacions que l’assenyalaven; els espectadors obren ulls com taronges, sense acabar-se de creure que això sigui possible en la primera línia mundial de la política i fan ois als decrets i a les accions que posa en pràctica, mentre desballesta els migrats beneficis socials que tenen les classes baixes i amenaça sense descans milions d’immigrants. Cal no oblidar, tanmateix, que milions d’americans l’aplaudeixen, perquè és el que n’esperaven. I els governs europeus, excepte l’espanyol, agenollats als seus peus i ensabonant-lo!

El PSOE, per la seva banda, tan valent a l’OTAN, naufraga a Madrid; amb dos secretaris d’organització consecutius presumptament esquitxats per corrupció, s’aferra al govern gràcies al pànic que genera en els seus socis la possibilitat d’un govern PP-Vox. Només cal veure què fan aquests a les Illes i al País Valencià per saber que Trump és el model a seguir. Però, el govern espanyol, a part d’indultar uns quants presos de renom i d’amnistiar tots els policies i uns quants independentistes, no ha fet res més pels catalans. Per això calla el govern del PSC. Per això volen fer creure que Catalunya ha tornat a la cleda i és un oasi, amb la gran majoria de mitjans inundats de propaganda institucional, fent d’altaveus dels milions que invertiran i d’allò que faran, mentre, per la porta del darrere, van desmuntant tot allò que havia aconseguit la majoria social catalana. Se’ls veu tant la ceba que fa vergonya tenir aquest govern i l’oposició que li riu la poca gràcia que fa. Malgrat tot, ells, a Berga, Montserrat, Reus, Vic i a altres llocs, no s’hi senten a gust. Tot arribarà.