Slesvig-Holstein

Ja fa set anys –el 12 de juliol del 2018– d’aquella sentència “d’un tribunal regional”, com en van dir alguns per intentar minimitzar l’impacte de la decisió que denegava l’extradició, des d’Alemanya, del president a l’exili pel delicte de rebel·lió. Al Suprem de Madrid, l’any següent, es van jutjar i condemnar els altres líders del procés. Des d’aleshores, hi ha hagut un indult, la despenalització de la sedició i una llei d’amnistia, un escenari que tant el govern del PP com el del PSOE havien negat per activa i per passiva. El temps i la perspectiva sovint ajuden a entendre millor les coses.

El govern de Rajoy va promoure la querella, la persecució i l’empresonament dels líders del procés per rebel·lió a través del fiscal general, aquell de “más dura serà la caída”. Després va ser el govern de Pedro Sánchez, que, a través de l’advocacia de l’Estat, va demanar que els condemnessin per sedició i va facilitar al tribunal de Marchena la via del mig per a una condemna que sumava més de cent anys de presó. En nom de la concòrdia, aprovaria, dos anys després, els indults, just unes hores abans que el Consell d’Europa fes públic un informe demolidor sobre la persecució dels independentistes catalans, un text que no havien aconseguit, malgrat tots els intents, de desactivar. I, l’any passat, s’aprovava, finalment, l’amnistia com a contrapartida a poder governar.

És cert que el Suprem i altres jutges es neguen a aplicar-la, però sense aquella sentència de Slesvig-Holstein –i les dels tribunals belgues i el TJUE– ara difícilment estaríem parlant de quan s’aplicarà l’amnistia. Han estat el VAR d’un partit que encara no ha acabat, que ha estat llarg, desmoralitzador i esgotador. A hores d’ara, ningú honestament pot defensar que no es va aplicar als independentistes la plantilla de la guerra judicial; de moment, el Comitè de Drets Humans de l’ONU ja ha començat a demanar explicacions. Però pensar que els que van aplicar la guerra judicial posarien una catifa vermella a l’amnistia era tan ingenu com confiar aquell 2 de novembre del 2017 que, després de declarar a l’Audiencia Nacional, l’escarment serien uns pocs mesos de presó.