Ciclistes i ciclistes
Una noia surt d’una botiga del carrer Santa Clara parlant amb el telèfon i, de cop, frena en sec per evitar que l’atropelli un ciclista que passava a prou velocitat a tocar de la façana. S’exclama i, des de l’altra banda del telèfon, li pregunten què li passa. “Un ciclista quasi m’atropella”, diu emprenyada. Al passeig Canalejas, un altre ciclista a tota velocitat renya una altra noia en no sé quin idioma perquè aquesta vol creuar a peu el carrer i, si ho fes, el faria aturar. A Pont Major, un gran grup de ciclistes amb mallot i d’edat avançada van un rere l’altre per la banda dreta de la calçada deixant espai suficient perquè els cotxes els avancin. En canvi, a la carretera cap a Palamós, un altre grup circula a gran velocitat ocupant bona part del carril i fa frenar els vehicles que van en la mateixa direcció. El conductor de l’autobús on vaig no diu res, però diria que no l’entusiasma conduir darrere d’aquest gran grup de bicicletes. Tot això passa el mateix dia, i, de fet, en un marge de no més de dues hores.
Els que no vivim a la capital i baixem a Girona de tant en tant i malgrat saber-ho, quedem colpits per la gran quantitat de bicicletes que hi ha amunt i avall. Bicicletes, botigues de bicicletes caríssimes, bars i restaurants per a ciclistes, habitatges per a ciclistes i tot un muntatge espectacular enfocat a aquests esportistes. Sí, per què són esportistes, no? Fins i tot hi ha rutes enmig de les Gavarres d’aquestes tan amagades que diries que només poden conèixer els autòctons i que ara s’anuncien en els aparadors de locals per a ciclistes. Benvinguts a la globalització.
Mentre reflexiono sobre aquest fenomen de Girona i les bicicletes, penso en la meva, que tinc abandonada en un racó i que hauria de fer servir més. Penso en l’àvia que l’agafa per circular pel poble, en els conscienciats que la carreguen al tren cada dia per anar a la feina i en els que es mouen per la ciutat per traslladar-se d’una banda a l’altra. I penso en els nens que surten d’excursió cridant com bojos dalt de les seves i en la sensació de pedalejar a gran velocitat per aquest paisatge pla i bonic com el que tenim aquí, que més o menys hem promocionat i del qual tothom, ens agradi o no, vol gaudir.
