Opinió

La contra

Desenterrar morts

No acabo de veure l'interès per observar simplement en quin estat de conservació es troben els cadàvers, per il·lustres que siguin

No acabo d'enten­dre aquesta fas­ci­nació que ha sor­git últi­ma­ment per obrir tom­bes i com­pro­var l'estat de con­ser­vació de cadàvers il·lus­tres. Ho dic després que aquesta set­mana a Reus s'hagi obert a so de bombo i pla­te­rets la tomba del gene­ral Prim, que ha pogut ser fil­mat, gra­vat i retra­tat, o després que mesos enrere es fes el mateix i s'encetés una impor­tant –i cara– inves­ti­gació per com­pro­var si un dels cadàvers enter­rats a San­tes Creus cor­res­po­nia al rei Pere III. Entenc alguns dels argu­ments rela­tius a la recerca de pre­cisió històrica. Fins i tot com­prenc les ganes de fer conèixer la capa­ci­tat dels científics del país (que tot ajuda a fer créixer una mica l'auto­es­tima), però no acabo de veure l'interès per obser­var sim­ple­ment en quin estat de con­ser­vació es tro­ben els cadàvers, per il·lus­tres que siguin. El punt de mor­bo­si­tat del tema és evi­dent, i suposo que és el que explica l'interès que han des­per­tat les recents exhu­ma­ci­ons del rei Pere i del gene­ral Prim, ido­la­trat a Reus.

Ara vindrà Tots Sants i els mit­jans de comu­ni­cació tor­na­rem a publi­car repor­tat­ges rela­tius a la mort i la seva logística. Par­la­rem de com s'incre­menta la inci­ne­ració en detri­ment de l'enter­ra­ment, i del que costa avui en dia enter­rar algú, i dels pro­jec­tes que hi ha a dife­rents muni­ci­pis per refor­mar, can­viar, ampliar o millo­rar cemen­ti­ris. A veure si posa­rem de moda això d'exhu­mar cadàvers il·lus­tres per saber més coses de la seva bio­gra­fia. Ho podem fer amb els reis, o amb grans per­so­nat­ges, com Prim. Però també podem desen­ter­rar cri­mi­nals il·lus­tres per inten­tar ana­lit­zar-los les res­tes d'ADN per treure algu­nes con­clu­si­ons sobre la seva per­so­na­li­tat, o fer el mateix amb il·lus­tres científics per reco­llir mate­rial genètic i guar­dar-lo, per si mai apre­nem a repro­duir la savi­esa. Fins i tot podríem començar a plan­te­jar la pro­hi­bició de la inci­ne­ració. No fos cas que come­tem l'error de cre­mar algú que en el futur pugui ser sus­cep­ti­ble de ser inves­ti­gat després de ser desen­ter­rat i con­tem­plat per tot­hom. Si algun dels juga­dors del Barça de les sis copes es mor (és un supòsit, eh?) no el podem inci­ne­rar. De cap manera. Hem de dei­xar a les gene­ra­ci­ons futu­res l'opor­tu­ni­tat de desen­ter­rar-lo per poder conèixer millor les claus d'aquell èxit memo­ra­ble!

És clar que una ope­ració d'aques­tes carac­terísti­ques té els seus ris­cos. Pot pas­sar, per exem­ple, que ens tro­bem el cos d'un senyor bai­xet, pan­xut i rabas­sut que es cor­res­pon­gui amb algú la imatge que ens ima­gi­nem del qual és la d'un heroi d'aquells que són alts, ros­sos, cepats, atlètics i amb els ulls blaus. La frus­tració podria ser gran... Cal vigi­lar, no sigui el cas que de tant d'obrir tom­bes no aca­bem tren­cant alguns mites popu­lars que for­men part de la memòria col·lec­tiva de tots ple­gats.

Vist així, pot­ser que ens plan­te­gem dei­xar els morts en pau, no tro­ben?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.