Geometria variable

Si no hagués estat perquè el 21 de novem­bre hi havia pre­vista a Bar­ce­lona una cimera dels països mem­bres de la Unió per la Medi­terrània, és pos­si­ble que, a hores d'ara, les elec­ci­ons cata­la­nes ja s'hau­rien cele­brat. Era una de les dates que Mon­ti­lla va con­si­de­rar, però es va des­car­tar, no sola­ment perquè la cam­pa­nya elec­to­ral hau­ria coin­ci­dit amb el viatge de Benet XVI, sinó, sobre­tot, perquè el 21 es reser­vava per a l'esde­ve­ni­ment diplomàtic. Que a la fi no ha exis­tit, que es va haver de des­con­vo­car, ajor­nar, pos­po­sar, dei­xar córrer per evi­tar un fracàs. És com­pli­cat enten­dre's a la Medi­terrània, sobre­tot si coin­ci­dei­xen a la taula isra­e­li­ans i pales­tins. A més aquesta presència con­di­ci­ona l'acti­tud d'altres països. El curiós de l'assumpte no és que la cimera no s'hagi cele­brat sinó la dis­creció amb què s'ha esbor­rat de l'agenda. De l'afer se n'ha par­lat poquíssim. Deu ser perquè no forma part de la gale­ria d'èxits, del fris de som­riu­res i belles parau­les amb què el poder polític s'ensa­bona ell mateix i es fa elo­giar. Zapa­tero va dema­nar a Mora­ti­nos, ja des­tituït del Minis­teri d'Afers Estran­gers, que l'ajudés a lli­gar caps i a orga­nit­zar la reunió. No ho podia pas dema­nar a Tri­ni­dad Jiménez, és clar. Ho van haver de dei­xar córrer perquè no hi havia res a fer i van tan­car la car­peta amb dis­creció. No podia ser, però, que passéssim el cap de set­mana sense un gran èxit diplomàtic. Per això, diu­menge, tots els mit­jans llo­a­ven l'acord entre l'OTAN i Rússia. Zapa­tero, que era a Lis­boa, insis­tia en l'enorme importància històrica de la diada, com si en aquell moment acabés la guerra freda. Pot­ser no s'ha assa­ben­tat –Jiménez segur que no– que va aca­bar fa molts d'anys i que això d'ara són allò que en diuen ser­rells. D'alta volada i amb matèria nuclear pel mig, però ser­rells. Un cop acla­rit que l'OTAN no ficarà el nas en el pati de dar­rere, asiàtic, de Putin i Medvédev, no hi ha d'haver malen­te­sos. Canya a l'isla­mista i ull atent al xinès. En la política inter­na­ci­o­nal regeix la geo­me­tria vari­a­ble i ara el políedre té aquesta forma.