Avui comença

Com que, com a can­di­data al Par­la­ment de Cata­lu­nya, no he pogut, com és lògic, fer ser­vir aquesta columna per par­lar d'elec­ci­ons, ara ja me'n trobo des­lliu­rada. El resul­tat és: una victòria de CiU que estava can­tada, l'ensor­ra­ment de soci­a­lis­tes i d'Esquerra i una pujada del PP que no és més que el reflex del que ens espera a l'Estat on vivim. Vull dir que ve Rajoy, i que apar­teu les cri­a­tu­res. Però la notícia trans­cen­den­tal és l'entrada al Par­la­ment de Soli­da­ri­tat Cata­lana per la Inde­pendència, que hi ha obtin­gut, del no-res i amb només qua­tre mesos de vida, qua­tre escons. Llàstima del cinquè, que hau­ria cor­res­post a l'intel·ligent i sen­si­ble Hèctor López Bofill (Tar­ra­gona). Amb cinc escons teníem grup par­la­men­tari propi, cosa molt con­ve­ni­ent, ja que tenim mol­tes coses a dir. Tenim un pro­grama sòlid, tenim una idea clara i dis­tinta de com es fa un estat (l'exem­ple de vint països euro­peus els dar­rers vint anys que han esde­vin­gut estat no ha estat bal­der); sabem les estratègies i els pac­tes que s'han de fer, conei­xem l'estira-i-arronsa que es pro­duirà amb l'ex-estat (l'espa­nyol) per par­tir béns comuns, i volem fer tot aquest procés pacífica­ment, democràtica­ment, dins de la Unió Euro­pea i amb el beneplàcit del Tri­bu­nal Inter­na­ci­o­nal de les Naci­ons Uni­des. Sabem com con­ti­nuarà la vida en pro­cla­mar-se la inde­pendència, i sabem com paga­rem els nos­tres pen­si­o­nis­tes i els nos­tres com­pro­mi­sos soci­als. I sabem que tin­drem 22.000 mili­ons d'euros anu­als, que ara es queda l'Estat sense retorn, i sabem molt bé què en farem, en bene­fici dels cata­lans i sense obli­dar la soli­da­ri­tat amb tots els pobles d'Europa. Serem la quarta potència euro­pea, i Europa estarà cofoia de tenir, per fi, un estat civi­lit­zat al sud del con­ti­nent...

Com ha estat pos­si­ble el mira­cle? Doncs amb un líder que és un crac, Jan Laporta, el que va ele­var el Barça a la cate­go­ria de l'equip més impor­tant del món; amb uns cer­vells espec­ta­cu­lars (Alfons López Tena, Uriel Ber­tran, Toni Stru­bell, el mateix Hèctor López Bofill); amb els millors i més ani­mo­sos volun­ta­ris de tot Cata­lu­nya; i amb un cap de cam­pa­nya excep­ci­o­nal: Emili Val­dero.

El pri­mer pas cap a la inde­pendència està fet. Que ho vegin els escèptics. I recor­deu aquests moments: comença la lli­ber­tat dels cata­lans.