Articles

Govern i corsaris

“Per què el govern de CiU sembla interessat que la resolució del cas Millet-Montull no es tanqui el proper estiu?”

Cent dies de gràcia no són una but­lla incon­di­ci­o­nal i, ara, s'impo­sen dos comen­ta­ris sobre el llautó que el govern comença a tras­lluir i un sobre l'audàcia que s'ha permès al Palau de la Música, fora de tota mesura:

1. La tisora pres­su­postària tira pel dret i no deixa d'afec­tar ele­ments de l'estat del benes­tar. Hi ha raons de pes, la crisi colla, però no és com­pren­si­ble que, en aquest con­text, el mateix govern per­sis­teixi en la sus­pensió de l'impost de suc­ces­si­ons. Sem­bla que hi ha més ide­o­lo­gia que sen­tit de la rea­li­tat. Altres indi­cis ho con­fir­men. La con­se­lle­ria d'Edu­cació ha esde­vin­gut con­se­lle­ria d'Ense­nya­ment, “perquè l'edu­cació cor­res­pon a les famílies i a la religió”. Se suposa que, com a mínim, a l'Església catòlica i a l'islam. L'edu­cació democràtica i cívica ja no té raó de ser? La mateixa con­se­lle­ria s'ha apres­sat a encar­re­gar un pri­mer estudi que deu con­si­de­rar pri­o­ri­tari: sobre la sepa­ració de gèneres a l'escola.

2. Al vol­tant del 10-J, infla­des les veles per l'huracà glaçat de l'Espa­nya eterna i per la bufera eufòrica dels inde­pen­den­tis­tes, el famós timó d'Artur Mas girava cap a un nou horitzó, on des­pun­tava el sol rup­tu­rista del “con­cert econòmic a la basca”. Molts inde­pen­den­tis­tes sucum­bi­rien a aquests encants i cor­re­gue­ren a votar CiU. L'endemà de les elec­ci­ons, és clar, el “con­cert” ja havia esde­vin­gut “pacte fis­cal”, cosa molt més enra­o­nada. Però, alerta, segons el govern, encara “no toca”. Ja hi som. No tocarà, diu, fins després de les elec­ci­ons espa­nyo­les del 2012, sobre les quals les enques­tes, per ara, vati­ci­nen la victòria del PP, amb una majo­ria que redui­ria a zero el valor de canvi de CiU. Per què hem d'espe­rar aquest negre esce­nari? Per què no ara? Cap res­posta. No deu ser que, en el fons, no es bus­quen solu­ci­ons sinó admi­nis­trar la tensió que es desprèn de les no-solu­ci­ons? On queda la repa­ració de la sentència con­tra l'Esta­tut? No és això, el que toca­ria ara exi­gir i obte­nir? Men­tres­tant, “impa­si­ble el ademán”, l'invo­lu­ci­o­nisme vol situar-nos no ja en la repa­ració de l'Esta­tut, sinó en la defensa con­tra una nova har­mo­nit­zació. La indig­nació-eufòria del 10-J que­darà final­ment en una bullida de sidral? No sem­bla ende­vi­nar-se cap estratègia de país, només ingenuïtat dels uns, joc tàctic dels altres i des­gast dels qui es resis­tei­xen a ballar aquesta murga.

3. El Govern de la Gene­ra­li­tat s'ha pas­sat de rosca: ha suplan­tat el Con­sorci del Palau de la Música i s'ha pro­nun­ciat con­tra les impu­ta­ci­ons que demana el fis­cal en relació amb el supo­sat finançament il·legal de CiU a través del Palau. I també s'ha pro­nun­ciat con­tra la sepa­ració dels dos casos: del cas Millet-Mon­tull, pràcti­ca­ment enlles­tit i reso­lu­ble abans de l'estiu, i del cas sobre el finançament par­ti­dari, tot just ini­ciat i que amenaça d'allar­gas­sar-se inde­fi­ni­da­ment. Aquesta actu­ació del govern, al dic­tat dels estric­tes i més opacs interes­sos de CiU, com­porta un greu desis­ti­ment en la defensa dels drets del Con­sorci del Palau de la Música pel que fa al segon cas (finançament par­ti­dari). I, si tingués èxit, com­por­ta­ria també l'ajor­na­ment inde­fi­nit del res­ca­ba­la­ment de l'Orfeó Català i del Palau pel que fa al pri­mer cas (Millet-Mon­tull), que que­da­ria fatal­ment lli­gat a la lenta pro­gressió del segon, amb el risc que men­tres­tant s'esfu­mes­sin els actius encara dis­po­ni­bles per al res­ca­ba­la­ment.

Per què el Govern de CiU sem­bla interes­sat que la reso­lució del cas Millet-Mon­tull no es tan­qui l'estiu vinent? No val a callar ni valen tam­poc les expli­ca­ci­ons irrisòries. Cal­dria una mica de coratge i fer net, ara que ja han pas­sat les elec­ci­ons. Davant de l'escan­dalós silenci, ens queda recor­dar com la Pèrfida Albió sal­va­guar­dava alguns pira­tes i aca­bava fent-los cava­llers, perquè no n'eren pas, de pira­tes, sinó cor­sa­ris de la reina.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.