Plettenberg

No sabia ni que exis­ties, Wal­ter von Plet­ten­berg, però vaja, ben­vin­gut a la galàxia infor­ma­tiva de la colònia. Ets el repre­sen­tant de la cam­bra de comerç ale­ma­nya a Madrid, i pel que sem­bla bàsica­ment et dedi­ques a fer amics. En decla­ra­ci­ons d'agència, dius que tots els que vul­guem anar cap a Ale­ma­nya hem d'apren­dre el vos­tre idi­oma, però en canvi els que vul­gueu venir cap a Cata­lu­nya no. Quina és la diferència? Home, salta a la vista; els que anem cap allà som cata­lans, els que veniu cap ençà sou ale­manys.

D'argu­ments, ja en tens, ja; dius que la gent que ha de venir a Bar­ce­lona amb nens s'espanta, perquè saben que als nanos els tocarà apren­dre el català. T'entenc per­fec­ta­ment, aquest idi­oma fa por; jo mateix encara no he superat l'ensurt de des­co­brir que havia après una llen­gua que es podia tre­pit­jar i insul­tar impu­ne­ment. Real­ment, és més que un espant, és espantós; i t'acon­se­llo que mai no come­tis l'error d'ini­ciar un fill en el trauma del català, perquè tota la vida crei­xerà acom­ple­xat.

D'altra banda, asse­gu­res que el català no per­met assi­mi­lar bé el cas­tellà, l'anglès o l'ale­many, els idi­o­mes en majúscu­les, i jo et torno a donar la raó; ningú no dis­cu­teix que a Despeñaper­ros o Mönchen­gald­bach són molt més mul­ti­lingües que a Cata­lu­nya. Ens reco­ma­nes que adop­tem una acti­tud molt més des­a­com­ple­xada cap a la nos­tra llen­gua, i no saps com estic amb tu. Mira si em des­a­com­plexo, que demano que ple­guis de lingüista, que et dedi­quis al comerç i et fiquis el doc­to­rat en filo­lo­gia indo­eu­ro­pea allà on et càpiga. De res, mein Herr.