‘Bye-bye', Ryanair?

Els nego­ci­a­dors que han hagut d'heure-se-les amb els direc­tius de Rya­nair en solen recor­dar una manera de fer que, essent ele­gants, com­pa­ren amb les dels taver­ners irlan­de­sos, per seguir un este­re­o­tip. Però resulta que aquesta pecu­liar com­pa­nyia de vols de baix cost reu­neix una altra carac­terística que també se li reco­neix unànime­ment: com­pleix el que pro­met.

La com­bi­nació de reta­llada de cos­tos amb abun­do­ses sub­ven­ci­ons públi­ques per ope­rar des d'uns deter­mi­nats aero­ports (que han neces­si­tat unes inver­si­ons d'ade­quació) els per­met uns preus alta­ment com­pe­ti­tius, que la con­ver­tei­xen en la pri­mera com­pa­nyia aèria low cost, però també en una empresa con­tro­ver­tida. El resul­tat de tot ple­gat, pel que ens afecta, és que van pro­me­tre que l'aero­port de Girona pas­sa­ria dels 500.000 viat­gers als 5 mili­ons, i així ha estat.

Però vet aquí que cal reno­var la sub­venció a Rya­nair. Una nego­ci­ació mar­cada pel moment: la crisi de les finan­ces públi­ques i les sub­següents reta­lla­des i la pers­pec­tiva d'un enca­ri­ment nota­ble del com­bus­ti­ble. I pel mateix model de negoci de la com­pa­nyia, que implica una certa intran­sigència en els acords amb les dife­rents auto­ri­tats locals euro­pees impli­ca­des, per l'efecte d'exem­pla­ri­tat que bus­quen.

Ales­ho­res, els grans inter­ro­gants rea­pa­rei­xen en la pit­jor con­jun­tura pos­si­ble. Fins a quin punt podem que­dar pre­so­ners de la lògica xan­tat­gista de la com­pa­nyia (si no pagueu, mar­xem i us que­deu amb una aero­port mort, com el d'Alguaire)? Es pot pres­cin­dir d'aquesta injecció econòmica? Con­di­ci­ona el low cost aeri el model de desen­vo­lu­pa­ment del turisme gironí?

S'intu­eix molt arris­cat pres­cin­dir en plena crisi dels bene­fi­cis econòmics que pro­por­ci­o­nen aquests 5 mili­ons de viat­gers a Girona i té tota l'apa­rença d'un reduc­ci­o­nisme infun­dat asso­ciar l'èxit de Rya­nair amb un supo­sat pre­do­mini del turisme low cost a la Costa Brava. Ben aviat es conei­xerà el nou pla estratègic del Patro­nat de Turisme Costa Brava Girona i aquest sí que sem­bla l'ins­tru­ment apro­piat per evi­tar el perill.

Queda la qüestió de la forma Rya­nair. Les parau­les pot ser que siguin dife­rents de les dels exe­cu­tius de mol­tes mul­ti­na­ci­o­nals d'altres sec­tors pre­sents a Cata­lu­nya, però el fons és el mateix: diners o fugida. I, tra­di­ci­o­nal­ment, es paga.