Sócrates

Amb aquest preciós nom de filòsof clàssic, és una llàstima que hagis de dedi­car-te als pro­ble­mes del vil metall. Aca­bes d'anun­ciar que dema­nes ajuda per traure Por­tu­gal de la crisi finan­cera. Els bancs naci­o­nals t'han girat l'esquena, i no et queda més remei que supli­car l'ajut dels orga­nis­mes inter­na­ci­o­nals si no vols entrar en fallida. A més, d'aquí a pocs mesos et pre­sen­tes a les urnes, i tens molt clar que aquest fracàs et pas­sarà fac­tura.

No et conec els secrets, José Sócra­tes Car­valho Pinto de Sousa, però fas la impressió de ser un home prou franc i directe, des­bor­dat per pro­ble­mes par­la­men­ta­ris i econòmics greus. For­mes part de la for­nada soci­a­lista que va acce­dir fa uns anys al poder en alguns governs euro­peus, joves i opti­mis­tes i plens de gene­ro­si­tat ideològica i inver­sora, però que ara van fent figa a tot arreu per un excés d'ale­gria paga­dora. Els balanços no qua­dren, has esti­rat més el braç que la màniga, i t'has hagut d'aco­llir al camí de la humi­li­tat.

Has tin­gut la decència de dimi­tir fa uns dies, cosa que pot­ser et dig­ni­fica com a home però que com­plica les coses de la política, ja que un man­da­tari en fun­ci­ons tal vegada no és el millor per dur un país a la remun­tada. Això vol dir que clara­ment has accep­tat la missió de nete­jar el des­as­tre, i se't veu la cara de saldo. Al cap­da­vall, com a mínim, has par­lat clar. Tant de bo algun veí entengués que dir les coses pel seu nom podria por­tar una mica de gana per avui, però és l'única manera d'asse­gu­rar el pa per demà.