Llescant pels flancs

És –l'enun­ci­ada en el pre­sent títol– una estratègia sincrònica i abso­lu­ta­ment com­ple­mentària de la prou més cone­guda amb el nom de “divi­deix i ven­ceràs”. Vegem-ho.

Flanc Est: hi ha fun­dada pos­si­bi­li­tat que el govern de les Bale­ars vagi a parar, arran del 22 de maig, a majo­ritàries mans d'un par­tit des­a­com­ple­xa­da­ment glotòfag que, actu­ant en con­seqüència (i sem­pre en nom de la crisi, això sí!), des­man­te­lli la IB3 i aban­doni tota impli­cació en l'Ins­ti­tut Ramon Llull (autor en llen­gua tota altra que la de la resta del país, segons és sobra­da­ment sabut).

Flanc Sud: no li cal ací a idèntic par­tit espe­rar el resul­tat de la immi­nent con­tesa elec­to­ral; li basta enfon­sar llei en mà (la llur: del PP i del PSOE, evi­dent­ment) l'Acció Cul­tu­ral del País Valencià. Serà, bé que amb efecte retar­dat, la victòria defi­ni­tiva dels tancs de Milans del Bosch; només que sense aquells ni aquest, tota ben “democràtica” ara.

Flanc Oest: la llei de llengües impul­sada pel govern d'Aragó és pura ges­tilòquia, sot­mesa a més també a l'incert desen­llaç de les matei­xes elec­ci­ons; ¿on és, a propòsit dels habi­tants de la Franja, l'espa­nyo­lia pro­gre esgar­ga­me­llant-se que no hi ha llengües de ter­ri­to­ris sinó de per­so­nes?

Flanc Nord: el recent mani­fest d'enti­tats con­tra la des­ca­ta­la­nit­zació de Cata­lu­nya Nord rep la rèplica d'una mena d'Obers­turm­bannführer gavatx, que, en decla­ra­ci­ons el dia 22 a l'ACN, nega tot dret lingüístic als par­lants de llengües mino­rit­za­des i repe­teix a la insa­buda, lloro obe­di­ent tot pinxo, la tesi d'Antoine Mei­llet a Les lan­gues dans l'Europe Nou­ve­lle (1918): una llen­gua és un dia­lecte amb canons.

I bé, davant aquest pano­rama, un es demana: ¿quina consciència d'esquar­te­ra­ment té el nucli dur del país –el que encara quedi d'aquest a la Cata­lu­nya stricto sensu? ¿Hi ha algú que es recordi d'allò de les bar­bes del veí i de les pròpies? ¿Fins on arriba el llom­bri­go­cen­trisme dels prin­ci­pa­tins? ¿Quin futur per a qui es resis­teix a morir?