Opinió

PLAÇA MAJOR

Trencadís

si alguna cosa hem après és que el motor de la història no és inexorable, sinó que som nosaltres els que amb la nostra militància i, si pot ser, amb una mica més de maquiavel·lisme, podem tirar això endavant

No, vull dir que, la raó per la qual es torna a par­lar del mar­xisme, i això pot­ser ens porta cap a una direcció que no volem, ràpida­ment, és que amb la crisi ja no es poden ama­gar les con­tra­dic­ci­ons inter­nes del capi­ta­lisme, perquè, després de dues dècades en què s'havia aca­bat la història, vull dir, la cai­guda del mur de Berlín i Fukuyama i el tàndem democràcia i mer­cat lliure, la lluita de clas­ses torna a ser visi­ble. Però cal no obli­dar la lliçó d'Alt­hus­ser, que és que aquesta lluita no apa­reix mai com a tal, sinó que cada con­jun­tura té un con­flicte polític con­cret, i la nos­tra con­jun­tura és Cata­lu­nya.

Rubert de Ventós ja ha invo­cat Marx per dir que tenim les con­di­ci­ons objec­ti­ves per a la inde­pendència, que vol dir que s'ha aca­bat el pacte amb Espa­nya del pro­tec­ci­o­nisme econòmic a canvi de suport polític i que ara el mer­cat és glo­bal, i diu Rubert de Ventós que la política s'ha d'adap­tar tard o d'hora a la base econòmica, la qual deter­mina que per com­pe­tir al mer­cat glo­bal ens cal un estat, i Hèctor López Bofill afe­geix: no sola­ment per com­pe­tir al mer­cat glo­bal, sinó també per con­te­nir les seves enves­ti­des, cosa que és certa.

Però el pro­blema és que també pot ser que cai­guem cap a l'altra banda, la banda de la Santa Aliança (aquí Toni Soler l'ha cla­vat), la banda Duran i Lleida i Joan Rosell, figu­res retrògra­des però que apun­ten a la pos­si­bi­li­tat ben real que Cata­lu­nya sigui una mera regió satèl·lit de Madrid, el pont aeri, l'AVE, La Caixa, i que la bur­ge­sia comis­si­o­nista gua­nyi la par­tida, i per això que els inde­pen­den­tis­tes hem d'anar tibant la corda, i encara que tin­guem desen­ganys, l'olla bull, un cop algú es fa inde­pen­den­tista ja no ho deixa de ser mai, no som un suflé com ens vol fer creure Josep Ramo­neda, sinó un movi­ment de poder cons­ti­tu­ent, de trans­for­mació política autèntica, encara que és cert que tot és molt tren­cadís i costa afir­mar les coses amb auto­ri­tat, i costa posar punts i final a les fra­ses, perquè si alguna cosa hem après és que el motor de la història no és ine­xo­ra­ble, sinó que som nosal­tres els que amb la nos­tra militància i, si pot ser, amb una mica més de maquia­vel·lisme, podem tirar això enda­vant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.