Falses fronteres

És de cri­a­tu­res pen­sar que posar més con­trols a les fron­te­res inte­ri­ors de la Unió Euro­pea ser­virà per posar fre a la immi­gració –legal o il·legal– que tant molesta una part del Vell Con­ti­nent. Creure que podem con­tro­lar la immi­gració amb més poli­cies, més repa­tri­a­ci­ons i difi­cul­tant els rea­gru­pa­ments fami­li­ars és un miratge que ens volen fer creure alguns par­tits d'extrema dreta. El feno­men de les migra­ci­ons és glo­bal i tan com­plex com els dese­qui­li­bris econòmics del món que ens ha tocat viure. TV3 em va enviar a la fron­tera de França i Itàlia, a Ven­ti­mi­glia, per veure com viuen els milers de tuni­si­ans que van fugir del seu país apro­fi­tant la incer­tesa del canvi de règim. Els joves que aban­do­nen la pobresa estan dis­po­sats a tot pel que s'ima­gi­nen que serà un futur millor. Pas­sen tres dies en una barca mig per­duts pel Medi­ter­rani amb el risc de morir. Tra­ves­sen tot Itàlia fent auto­es­top, a peu o gas­tant-se els pocs diners que tenen en bit­llets de tren fins a arri­bar a la fron­tera amb França o Ale­ma­nya, i allí, si no els dei­xen pas­sar per les car­re­te­res, tra­ves­sen les mun­ta­nyes, els prats o les plat­ges que els sepa­ren de la des­ti­nació desit­jada. No es tracta de fer un retrat ide­a­lit­zat d'aquests joves, ni de menys­te­nir l'impacte que la immi­gració mas­siva dels últims anys està tenint en la nos­tra soci­e­tat. La com­petència econòmica, el xoc religiós o els des­a­fi­a­ments cul­tu­rals són evi­dents per als euro­peus oriünds. I no els hem d'ama­gar dar­rere d'un dis­curs de dis­culpa de tot el que vin­gui de fora. El bonisme dels pro­gres que alguns han vol­gut defi­nir en opo­sició al dolen­tisme dels racis­tes o els xenòfobs.

Els fets són que, des de fa 15 anys, arri­ben a Europa una mit­jana d'1,7 mili­ons d'immi­grants extra­co­mu­ni­ta­ris anu­als. I Espa­nya, Ale­ma­nya, França i el Regne Unit són els que en reben més, amb diferència. Això ens ha por­tat que, en aquests moments, la població estran­gera a Cata­lu­nya es cal­culi en un 15% del total. Tenint en compte que Europa no ha estat històrica­ment un con­ti­nent d'immi­grats –més aviat al con­trari: ha expul­sat o enviat molts euro­peus a la con­questa de nous mons–, no és cap exa­ge­ració qua­li­fi­car de veri­ta­ble allau el que hem vis­cut en les últi­mes dècades. Sense tre­men­dis­mes ni exa­ge­ra­ci­ons, és honest reconèixer que un canvi tan radi­cal de l'ori­gen social, naci­o­nal i cul­tu­ral ens posava davant d'un pro­blema d'aco­llida evi­dent. És com­pren­si­ble el des­con­cert de la població local, que, en poc temps, ha vist com can­vi­ava el pai­satge humà al seu vol­tant. I els nou­vin­guts els hem iden­ti­fi­cat amb la delinqüència, la mar­gi­na­li­tat o el des­a­fi­a­ment religiós de l'islam a l'hege­mo­nia de tra­dició cris­ti­ana d'Europa. Tot això és cert; i el que no podem fer és negar la rea­li­tat. Perquè el reco­nei­xe­ment dels pro­ble­mes és el pri­mer pas per tro­bar-hi una solució. Ara bé, algú hau­ria d'expli­car també que si hi ha hagut tanta immi­gració en els dar­rers temps no és per culpa del trac­tat de Schen­gen o perquè els governs esta­tals han estat tous (l'any 2009, per exem­ple, la UE va detec­tar 570.000 resi­en­tes il·legals i en va repa­triar 250.000).

L'arrel pro­funda que explica la recent onada d'immi­gració és que Europa té la taxa de nata­li­tat més baixa del món. La fecun­di­tat de les dones euro­pees és apro­xi­ma­da­ment d'1,5 infants, men­tre que, per exem­ple, als Estats Units és de 2,5. Això vol dir que la població euro­pea enve­lleix i neces­sita equi­li­brar la seva piràmide d'edat amb la impor­tació de joves estran­gers. ¿Vol dir això que els immi­grants vénen a pren­dre la feina als euro­peus en edat de tre­ba­llar? No, perquè si els estran­gers que han vin­gut a casa nos­tra són del nord d'Àfrica i l'Amèrica Lla­tina per fer fei­nes poc qua­li­fi­ca­des és perquè aquest és el model econòmic que hem bas­tit en els últims anys. Aquí no neces­si­tem cen­te­nars de milers d'engi­nyers com a Ale­ma­nya. Aquí no podem dir, com Barack Obama als Estats Units, que “Intel, Goo­gle, Yahoo i eBay són grans empre­ses fun­da­des per un immi­grant”; no tenim empre­ses com aques­tes, i els immi­grants a casa nos­tra han con­tribuït al crei­xe­ment de l'eco­no­mia de poc valor afe­git que nosal­tres havíem creat. Neces­sitàvem tre­ba­lla­dors poc qua­li­fi­cats per fer una feina que els nos­tres joves no volien fer, i això és el que hem tin­gut. Aquesta és la raó que explica el fet immi­gra­tori a Cata­lu­nya; jugar a les fron­te­res a Europa és només una dis­tracció.