DSK no és un cas excepcional

Fotos i arti­cles sobre el senyor Strauss-Khan han omplert pla­nes de dia­ris i notícies. S'ha par­lat de teo­ria cons­pi­ra­tiva, de legítima pre­sumpció d'innocència, del futur de l'FMI i el seu impacte en l'eco­no­mia glo­bal. S'ha par­lat menys de la dis­cor­dança, gai­rebé suïcida, entre la seva vida pública i la seva vida pri­vada, que ja ha dei­xat de ser-ho. La reper­cussió pública d'aquesta con­ducta no deriva, però, del pretès delicte sinó de la per­sona impli­cada. Perquè fets d'aquest estil són, malau­ra­da­ment, freqüents a tot el món. Infor­mes de l'agència afri­cana Guin­Guin­Bali.com ens diuen que cada minut és vio­lada una dona al Congo; els infor­mes de Naci­ons Uni­des asse­nya­len que mul­ti­tud d'homes vio­len mul­ti­tud de dones. No estem, doncs, davant un cas excep­ci­o­nal, sinó que DSK sem­bla haver-se com­por­tat com molts d'altres homes que no són rics ni pode­ro­sos però que en cir­cumstàncies de gran vul­ne­ra­bi­li­tat feme­nina així es deuen sen­tir. Deter­mi­nats models de con­ducta resul­ten ser, per la seva extensió i freqüència, ben uni­ver­sals. Tam­poc no sem­bla, en el cas con­cret de DSK ni en d'altres simi­lars, que hi hagi una cor­res­pondència, un nexe cohe­rent entre l'ètica pública (mal­grat que aquesta també neces­siti un bon repàs…) i l'ètica a la vida per­so­nal i rela­ci­o­nal que com­porta sem­pre el res­pecte als drets de l'altre. En qüesti­ons de sexe (mas­culí) sem­bla exis­tir un tipus de but­lla, una com­pli­ci­tat que –a menys que generi massa escàndol– ten­deix a inter­pre­tar la violència sexual com a debi­li­tat que no cal exhi­bir. Molt més just seria par­lar de manca de civi­lit­zació, si ente­nem la sexu­a­li­tat com un potent ins­tru­ment de relació, de res­pecte i inter­canvi entre per­so­nes. Tant a Nova York, Was­hing­ton com al Congo i els Bal­cans, con­ti­nuen exis­tint molts sers humans mas­cu­lins que man­te­nen àrees selvàtiques en el seu inte­rior, àmplies zones del psi­quisme per civi­lit­zar. Això és ben pre­o­cu­pant i ens porta a una altra con­si­de­ració late­ral.

La his­to­gra­fia parla sem­pre dels grans esde­ve­ni­ments històrics com a fets gaire bé neces­sa­ris. Sabem, des de Marx, de la importància dels con­di­ci­o­na­ments econòmics per inter­pre­tar la rea­li­tat. I en canvi sabem ben poc sobre el pes de fac­tors sub­jec­tius, indi­vi­du­als, en alguns casos fets de trans­cendència col·lec­tiva. Per­so­nes pode­ro­ses deci­dei­xen bona part del nos­tre destí. Sabem fins a quin punt els com­ple­xos, males­tars, ambi­ci­ons i pato­lo­gies per­so­nals d'alguns els han con­di­ci­o­nat? Sos­pi­tem que deter­mi­nats trets de boge­ria indi­vi­dual han cau­sat grans des­as­tres i sofri­ments humans. Cal­dria, doncs, intro­duir en l'anàlisi de les rea­li­tats la valo­ració de fac­tors lli­gats a la sub­jec­ti­vi­tat, a la psi­co­lo­gia, a defor­ma­ci­ons que l'ús pro­lon­gat dels poders sol posar en situ­ació de risc. Poden tra­duir-se en una pèrdua pro­gres­siva de la noció i el res­pecte al límit, en sen­ti­ment d'omni­potència i en una ferma creença en la pròpia invul­ne­ra­bi­li­tat. La salut men­tal dels diri­gents expo­sats a aquests riscs hau­ria de con­ver­tir-se en una pre­o­cu­pació col·lec­tiva. Què fer? D'una banda, tan sols meca­nis­mes de con­trol democràtics poden fre­nar la deriva patològica d'alguns envers els quals sovint s'és massa com­pla­ent. I, d'altra banda, no hau­rien els pode­ro­sos de seguir algun tipus de posada a punt, d'ITV psi­cològica que ens garantís, almenys en part, que no cedei­xen fàcil­ment a l'adu­lació dels pròxims, a la seducció del poder que tan­tes boques fa callar, men­tre separa cada cop més els gover­nants dels gover­nats?

Per aca­bar: que una cam­brera d'ori­gen africà pugui por­tar davant la justícia un dels homes més pode­ro­sos del món, omple d'ale­gria i d'espe­rança sobre el paper de les lleis i el fun­ci­o­na­ment de la justícia quan prac­tica allò que pro­clama: que tot ésser humà es igual davant la llei.

Un cas excep­ci­o­nal? Pos­si­ble­ment. Però ens ser­veix per com­pren­dre la força de lleis i drets capaços de recor­dar-nos la imatge bíblica de David ven­cent Goliat.