Com pitjor, millor?

Alguns dels diri­gents del PSC a Mataró, amb la pèrdua del govern local estan actu­ant amb un excés d'arrogància i manca d'autocrítica, com si ells no fos­sin res­pon­sa­bles dels mals resul­tats. L'estratègia que defen­sen, en un moment de greu crisi econòmica, és fer tot el pos­si­ble per acon­se­guir que els gua­nya­dors fra­cas­sin tot just comen­cin a gover­nar, posant pals a la roda des del pri­mer dia. Hi ha dar­rere d'aquesta posició més ven­jança per­so­nal que intel·ligència política. És la vella estratègia que com pit­jor, millor. Per sort, no tots ho veuen igual. Hi ha qui té la impressió que una decisió així els pot por­tar a la mar­gi­na­li­tat i a la pèrdua de cen­tra­li­tat. La raci­o­na­li­tat d'una posició que vul­gui tenir recor­re­gut no depèn només d'estar en el govern o a l'opo­sició, però es mos­tra més madu­resa si se sap evi­tar que el gua­nya­dor faci pac­tes exclu­si­va­ment amb aquells amb qui els soci­a­lis­tes es dis­pu­ten bona part del seu elec­to­rat, tal i com dels resul­tats es dedu­eix. Els par­ti­da­ris de la pri­mera opció, més que en solució, volen con­ver­tir-se en part del pro­blema. Els par­ti­da­ris d'evi­tar la batussa o el blo­queig saben que l'alter­na­tiva es cons­tru­eix par­tint d'allò que ara demana la gent. Esta­bi­li­tat per sor­tir de la crisi que no faci invi­a­ble la pos­si­bi­li­tat de ser l'alter­na­tiva de demà. No els ani­ria millor ence­tar el camí de la reno­vació, la trans­parència, el diàleg, l'acord i el pacte?