Cirurgia i caràcter

De la poca infor­mació que hi ha sobre l'afecció que manté Hugo Chávez inter­nat en un hos­pi­tal cubà, es pot deduir que quan torni a Veneçuela haurà expe­ri­men­tat un canvi radi­cal i ja no serà un mil­ho­mes que busca gresca amb qual­se­vol que li soni a impe­ri­a­lista. A falta de detalls, sabem amb cer­tesa que el líder boli­varià ha estat ope­rat d'un abscés pelvià, cosa que en ter­mes pro­fans vol dir que tenia un des­co­mu­nal gra de pus en una zona pro­pera als geni­tals, i aquesta situ­ació pro­voca can­vis en el caràcter abans i després de l'ope­ració. Tenim el cas pro­per d'un col·lega que des de l'ado­lescència havia anat acu­mu­lant un llarg his­to­rial de bara­lles, i que de cop i volta va aparèixer pacífic i amb pan­ta­lons de xan­dall estil Fidel Cas­tro: l'acti­tud era per la por de ser ope­rat, i la ves­ti­menta perquè l'ope­ra­ven d'un colló que se li havia inflat tant que no li cabia als pan­ta­lons habi­tu­als. Un cop ope­rat, i una altra vegada en texans, un jubi­lat el va trac­tar de mitja nena i el va rep­tar a anar dar­rere el cas­tell a inflar-se mútua­ment a plan­to­fa­des, però incom­pren­si­ble­ment es va que­dar quiet, posant fi a 45 anys de lle­genda de busca-raons, i es va dedi­car a far­dar no de cares tren­ca­des sinó de la llar­gada de les faves i del cali­bre de les toma­tes del seu hort.

Aquesta mis­te­ri­osa cor­re­lació entre cirur­gia al baix ven­tre i canvi de caràcter no ha estat docu­men­tada si el que cal arre­glar és a la part poste­rior. En el cent per cent dels casos d'abs­ces­sos pro­pers al cul que conec, tot segueix igual: el meu maître de capçalera fa sis mesos que va pas­sar per la sala d'ope­ra­ci­ons i perd els ner­vis com abans d'haver d'asseure's en un pneumàtic, i jo con­ti­nuo sense tenir mitja hòstia al cap de deu anys de pas­sar-hi.