25 anys de l'índex Big Mac

El mes vinent farà 25 anys que la revista The Eco­no­mist va cui­nar per pri­mer cop el popu­lar índex Big Mac, que ser­veix per com­pa­rar el poder adqui­si­tiu als dife­rents països del pla­neta fent ser­vir el preu de l'entrepà del pallasso Ronald en comp­tes dels avor­rits càlculs matemàtics dels eco­no­mis­tes.

Al llarg d'aques­tes dues dècades i mitja, s'han pro­po­sat mol­tes alter­na­ti­ves al Big Mac, com ara els preus dels Ipod d'Apple o dels mobles d'IKEA, o el valor d'un cap­puc­cino als cafès Star­bucks. Tot i amb això, cap no s'ha reve­lat tan efi­ci­ent com l'entrepà més famós del món.

L'1 de gener de 1999, quan es va fer el pri­mer pas per intro­duir l'euro, tots els ana­lis­tes pro­nos­ti­ca­ven una imme­di­ata pujada res­pecte del dòlar. Tan­ma­teix, l'índex Big Mac sug­ge­ria tot al con­trari: que l'euro estava sobre­va­lo­rat. El baròmetre de l'ham­bur­guesa tenia raó i el valor de l'euro va bai­xar ràpida­ment.

Avui, el Big Mac és el mateix entrepà greixós i poc salu­da­ble de fa 25 anys, però encara és una eina molt útil per ava­luar les eco­no­mies del món. Si en com­pa­rem el preu als dife­rents estats euro­peus, veu­rem que l'euro torna a estar sobre­va­lo­rat, i que Grècia, Itàlia, Por­tu­gal i l'Estat espa­nyol han per­dut com­pe­ti­ti­vi­tat en relació amb Ale­ma­nya.

Alan Gre­ens­pan, quan era el titu­lar de la Reserva Fede­ral dels EUA, solia com­pro­var un altre índex tan inu­sual com el de les ham­bur­gue­ses: les ven­des de calçotets. Solen ser molt cons­tants, però quan hi ha recessió es veu que els homes ens els can­viem menys sovint. És molt dura, la crisi.