Amic libi

Escric aques­tes rat­lles i veig que els insur­gents esteu entrant als car­rers de Trípoli. No sé quant tri­ga­reu a fer fora el dic­ta­dor Gad­dafi, però vaja, espero que no cal­gui gaire temps i, sobre­tot, no gaire sang. Entenc l'exal­tació que deus estar sen­tint, després de tanta lluita, de tant esforç, de tant pati­ment. I com­par­teixo la teva emoció, des d'aquí a l'altra riba del mar nos­tre, a punt de veure par­tir un dels pallas­sos més mons­tru­o­sos del nos­tre temps.

El Des­pun­tar de la Sirena, heu ano­me­nat aquesta ope­ració mili­tar, que voleu que sigui la dar­rera. Es veu que a Líbia, la capi­tal és cone­guda amb el sobre­nom de la Sirena, i d'aquí aquesta eti­queta poètica per a una incursió que podria no ser-ho gens. Amb una mica de sort, el coro­nel entendrà que allar­gar l'ago­nia pot com­pli­car les seves pos­si­bi­li­tats de fugir a temps, i us faci­li­tarà la feina. Amb una mica de sort, la sirena podrà des­per­tar aviat i en calma.

No puc fer gaire res per a tu, amic de Líbia, més enllà d'enten­dre't, dir que et tinc pre­sent als pen­sa­ments i expli­car-ho a tot­hom que em vul­gui lle­gir. La teva victòria serà la meva victòria, els teus entre­bancs seran els meus, la teva il·lusió serà la meva. Més tard vin­dran les decep­ci­ons i els tràngols de tot color, sí. Però ningú no et traurà aquests aires escam­pats i gene­ro­sos, aquest vent ale­gre i jove de tot des­per­tar del poble. Pre­para't per viure a fons, res­pira i omple't els pul­mons. Aquí ens arri­barà la teva fragància vital, ens pas­sarà entre els dits i et desit­ja­rem el millor.