Opinió

CiU i el ‘lobby' nuclear

Quan el dipu­tat de SI Toni Stru­bell, al final de la defensa de la moció sub­següent a la inter­pel·lació al govern sobre l'ener­gia nuclear, va mos­trar un car­tell que deia “Nucle­ars d'Ascó i Van­dellòs: la dar­rera herència del fran­quisme”, es produí una estu­pe­facció a les files popu­lars i naci­o­na­lis­tes con­ser­va­do­res. Jo hi era pre­sent, jun­ta­ment amb el científic Josep Puig, a la tri­buna de con­vi­dats del Par­la­ment.

Stru­bell és el polític més emblemàtic del país en la lluita per recu­pe­rar la memòria històrica. Amb la seva acció envi­ava un mis­satge ètic a les noves gene­ra­ci­ons cata­la­nis­tes res­pecte als ante­ce­dents polítics i mili­tars de l'ener­gia nuclear. Minuts abans, l'ine­fa­ble dipu­tat Antoni Fernández Tei­xidó s'havia esforçat a garan­tir la segu­re­tat dels reac­tors fent un acte de fe a favor del Con­sejo de Segu­ri­dad Nuclear, orga­nisme cen­tra­lista que mai no ha estat con­vo­cat pel Par­la­ment.

L'exdi­pu­tat d'UCD con­si­derà una “alarma inne­cessària” exi­gir que Ascó no obtin­gui la reno­vació de la llicència d'explo­tació per deu anys més fins que no superi els ano­me­nats stress tests acor­dats pel la Unió Euro­pea després de la catàstrofe de Fukus­hima. Una “alarma inne­cessària”? La can­ce­llera Merkel va atu­rar la pro­ducció de vuit cen­trals nucle­ars, les més anti­gues, l'endemà de l'acci­dent japonès. Ho va fer per prin­cipi de pre­caució i amb el suport de tot l'arc par­la­men­tar. Els tests que tant Ascó com Van­dellòs han de com­plir –i sobre els quals Stru­bell dema­nava poder fer-ne un segui­ment acu­rat per experts inde­pen­dents– han de con­tem­plar el risc de ter­ratrèmols, inun­da­ci­ons, el xoc d'un Boeing sobre l'edi­fici de con­tenció i sobre les des­pro­te­gi­des pis­ci­nes, però també, ine­vi­ta­ble­ment, d'un acte ter­ro­rista. L'atu­rada pro­vi­si­o­nal de la cen­tral, contrària­ment al que va dir Fernández Tei­xidó, no com­por­ta­ria cap pro­blema a la xarxa elèctrica cata­lana.

L'esquerra en bloc (PSC, ERC, ICV) va accep­tar nego­ciar la moció de la coa­lició inde­pen­den­tista, però CiU, PPC, Ciu­ta­dans i Joan Laporta hi vota­ren en con­tra. Espe­rem que aquests dar­rers mai no hagin de pene­dir-se d'una decisió que els ali­nea amb la dreta atòmica euro­pea. Si un dia, però, esde­vingués a Cata­lu­nya un acci­dent greu com els de Three Mile Island, Txernòbil i Fukus­hima, de poc ser­vi­ria dema­nar-los res­pon­sa­bi­li­tats polítiques. Tots ple­gats tindríem prou feina a tro­bar refugi segur i evi­tar rebre l'impacte de la radi­o­ac­ti­vi­tat que con­ta­mi­na­ria en poques hores el ter­ri­tori.

Em sem­bla pre­o­cu­pant per al futur del país que CiU man­tin­gui posi­ci­ons tan enro­ca­des en una qüestió tan trans­cen­den­tal i que segueixi defi­nint-se com una coa­lició pro nuclear, sense haver fet mai una con­sulta a les seves bases.

Els pre­si­dents Jordi Pujol i Artur Mas, com tots els mem­bres dels seus governs, han evi­tat sem­pre refe­rir-se als orígens mili­tars i anti­de­mocràtics de la intro­ducció de l'ener­gia nuclear. La Junta de Inves­ti­ga­ci­o­nes Atómicas, cre­ada el 1948 per Franco, com la soci­e­tat secreta EPALE (Estu­dios y Paten­tes de Ale­a­ci­o­nes Espe­ci­a­les) i la Junta de Energía Nuclear, fun­dada el 1951, varen ser diri­gi­des per mili­tars d'alta gra­du­ació. L'estratègia era obte­nir plu­toni i acon­se­guir que Espa­nya entrés en el club atòmic, fins que el 13 de desem­bre de 1987 Felipe González va sig­nar el Trac­tat de No Pro­li­fe­ració.

El 8 de febrer de 1988 Fernández Tei­xidó va dema­nar expli­ca­ci­ons a la mesa del Congrés sobre la ubi­cació del plu­toni 239 produït a les cen­trals nucle­ars, espe­ci­al­ment Van­dellòs I, i es qüestionà sobre l'existència d'un estoc des­con­tro­lat del com­bus­ti­ble apte per fabri­car bom­bes atòmiques. El tema era inqui­e­tant, però el lla­vors dipu­tat cen­trista mai no va con­si­de­rar que havia de silen­ciar-lo. Per quina raó, doncs, qua­li­fica ara d'alar­mista una pro­posta que reclama que Ascó i Van­dellòs no con­tinuïn fun­ci­o­nant men­tre no hagin pas­sat els stress tests?

La supe­di­tació de CiU al sec­tor elèctric podria resul­tar fatídica. Per un càlcul de pro­ba­bi­li­tats, un acci­dent greu en el nos­tre parc nuclear –que regis­tra el major nom­bre d'incidències anu­als– no és “impos­si­ble”. I jugar a la ruleta russa atòmica després de l'acci­dent de Fukus­hima és una imprudència política.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.