Els riscos del referèndum

La qüestió té la seva com­pli­cació, perquè accep­tar d'entrada la reforma cons­ti­tu­ci­o­nal perquè als senyors Zapa­tero i Rajoy ja els va bé pot­ser és un excés de con­fiança que els polítics esmen­tats no es merei­xen, però exi­gir un referèndum tam­poc sem­bla tan clar. D'entrada, perquè és car, fins i tot en el supòsit que apro­fi­tin les elec­ci­ons del 20-N per fer-ho. I, per con­ti­nuar, perquè amb la maquinària del PSOE i el PP a favor no sem­bla que hi hagi gaire a pelar. El pit­jor, però, és que, conei­xent el dis­curs cons­ti­tu­ci­o­na­lista del PP –cons­ti­tu­ci­o­na­lisme exclo­ent si m'ho per­me­ten–, què s'hi juguen que són capaços de con­ver­tir la con­sulta en un ple­bis­cit a favor del seu naci­o­na­lisme? Ja veig el lema: Vota SÍ a España.