Immòbils i cantant?

Ens ho adver­tia Joan Fus­ter: menys ban­de­res, menys him­nes, menys vis­ques i més pàtria. Una ser­vi­dora, que ha exhi­bit cen­te­nars de vega­des ban­de­res, que ha can­tat him­nes a dojo i que ha cri­dat vis­ques fins a esgar­ga­me­llar-se, se sent una mica aver­go­nyida quan lle­geix les sen­sa­te­ses del savi de Sueca. Vol dir, és clar, que no gas­tem la pólvora en sal­ves; que no omplim el nos­tre cor d'emo­ci­ons que s'esva­ei­xen a les vint-i-qua­tre hores, que no cre­iem que fem pàtria només cri­dant… Té tota la raó. La inde­pendència, és a dir, la lli­ber­tat col·lec­tiva és una qüestió d'intel·ligència, de diàleg i de força popu­lar. Si només cri­dem, vul­ne­rem la recepta Guar­di­ola: aixe­car-nos aviat i tre­ba­llar, perquè només així serem impa­ra­bles. Hem de fer una excepció en la frase fus­te­ri­ana: la Diada Naci­o­nal de Cata­lu­nya. Com tots els pobles civi­lit­zats del món, cele­brem fes­tes indi­vi­du­als (casa­ments, nai­xe­ments, defun­ci­ons...) i col·lec­ti­ves (el dia de la pàtria, el de la inde­pendència...), o, els qui no n'estem en con­di­ci­ons, el dia en què vam per­dre la lli­ber­tat per tal de recu­pe­rar-la... Hi ha dos fets sor­pre­nents: un, que esti­guem dient i fent les matei­xes coses durant trenta anys: senyal que no hem avançat. I dos: que els nos­tres adver­sa­ris, els uni­o­nis­tes (boti­flers o espa­nyo­lis­tes) esti­guin dient i fent les matei­xes coses durant trenta anys: senyal que no han avançat. El dis­curs ideològic que man­te­nen és paupèrrim: en una gro­llera con­fusió entre bilingüisme i diglòssia, con­ti­nuen insis­tint en la igual­tat a par­tir de dues llengües que no són iguals, sinó que una està en expansió (la cas­te­llana) i l'altra en regressió (la cata­lana). Si no, pas­se­geu-vos pels cine­mes, lli­bre­ries o quios­cos, per posar només uns exem­ples. Però també l'amenaça irrisòria de l'escissió social, quan la llen­gua (la cata­lana) és la que ens unirà, d'aquí la importància de la immersió lingüística. Per això la nos­tra civi­lit­zada nega­tiva a crear dos tipus d'esco­les: per evi­tar el gueto i la rup­tura social; per acon­se­guir que tot­hom par­ti­cipi de la ciu­ta­da­nia cata­lana. I que no em vin­guin amb romanços del “res­pecte als tri­bu­nals”, perquè ja hem vist quin res­pecte els tenen quan es des­ta­pen cor­rup­ci­ons pepe­res!