Escola, llengua i recursos

Pri­mera set­mana del nou curs esco­lar. Dilluns vaig voler veure en directe el pri­mer dia d'escola. A tres quarts de nou del matí em vaig plan­tar a les por­tes del CEIP Fer­ran Clua de Sant Cugat, l'escola on havien cur­sat la primària els meus fills. Em resul­tava fami­liar aquell entorn ama­ble. Abans de les nou arri­ba­ven els auto­cars de trans­port esco­lar, cot­xes par­ti­cu­lars i gent a peu. Aple­gats a la porta, pares i alum­nes amb cares de dia fes­tiu. La cana­lla amb la roba neta i plan­xada, la mot­xi­lla a l'esquena i unes vam­bes aca­ba­des d'estre­nar. Amb cares ria­lle­res els més grans i amb cares de cir­cumstàncies els més petits. Retro­ba­ment de com­panys, retro­ba­ment també de pares i mares vete­rans. A l'entrada, un car­tell ben visi­ble: “Per un país de tots, l'escola en català.” Al pati inte­rior s'hi veien els mes­tres aco­llint la mai­nada i salu­dant els pares de P3. Em vaig fixar en la mirada d'uns i altres. La dels nens reflec­tien la il·lusió de l'estrena d'un nou curs, d'un nou ritme, d'una nova etapa. La dels mes­tres ama­gava un neguit, i em con­fes­sa­ven després la pre­o­cu­pació pel nou marc esco­lar deri­vat de les reta­lla­des que con­di­ci­o­na­ran sens dubte la seva tasca pedagògica.

Eren ja dos quarts de deu del matí. Era la pri­mera imatge que volia cap­tar d'aquest dilluns, 12 de setem­bre.

La segona imatge que vaig rete­nir aquest dilluns va ser la de la tarda davant de l'ajun­ta­ment. Com un ciu­tadà més vaig anar a la con­cen­tració rei­vin­di­ca­tiva en defensa de la política d'immersió. Calia fer pinya. No podem retro­ce­dir ni un pam en la defensa del model lingüístic que la història demos­tra que ha reei­xit i alhora ha ser­vit per esta­blir les bases de la cohesió social. Caldrà deter­mi­nació, uni­tat i fer­mesa. Ens hi juguem molt, comentàvem els con­cen­trats: una escola, una llen­gua, un país. La llen­gua és un dels pilars per garan­tir la cohesió i un dels mit­jans per no dis­cri­mi­nar ningú a l'hora de fer-se un lloc en el tei­xit social d'una Cata­lu­nya que sap i vol ser un sol poble.

Repas­sant ara aque­lles dues imat­ges del dia 12, la de l'escola al matí i la de la con­cen­tració a la plaça de la tarda, haig de dir que la radi­o­gra­fia d'aquest pri­mer dia d'escola no seria com­pleta si no hi afegíssim les altres dades que con­fi­gu­ren aquest par­ti­cu­lar inici de curs. Perquè la qua­li­tat del nos­tre model edu­ca­tiu no passa només per la llen­gua. De fet, la infor­mació del pri­mer dia d'escola en els nos­tres mit­jans públics es va cen­trar gai­rebé exclu­si­va­ment en la ves­sant rei­vin­di­ca­tiva de la política d'immersió. I es va pas­sar per alt, o s'hi va pas­sar de pun­te­tes, tot el que fa referència al clam de la comu­ni­tat edu­ca­tiva denun­ci­ant les reta­lla­des en la política del govern que com­pro­me­ten l'eficiència i la qua­li­tat del tre­ball pro­fes­si­o­nal dels nos­tres mes­tres. Només els apunto: pres­su­pos­tos més bai­xos en edu­cació. Per tant, menys recur­sos i menys inver­si­ons. Més alum­nes però amb els matei­xos mes­tres. Per tant, un incre­ment de la ràtio d'alum­nes per aula. Una hora més de classe per als mes­tres. Per tant, una hora menys de pre­pa­ració i capa­ci­tació dels pro­fes­si­o­nals de l'ense­nya­ment. Supressió de la sisena hora. Per tant, menys dedi­cació pro­fes­si­o­nal sobre l'alum­nat i un nou dese­qui­li­bri entre pri­vada o con­cer­tada i pública...

Així no avançarem. Ani­rem enrere. Caldrà ser cohe­rents des del govern i des de la comu­ni­tat edu­ca­tiva. Està en joc l'herència més pre­uada que els nos­tres fills tenen dret a espe­rar: la seva for­mació inte­gral com a per­so­nes i com a ciu­ta­dans d'una Cata­lu­nya feta entre tots i per a tots.

Per tant: Sí a la rei­vin­di­cació de la llen­gua i la immersió, amb denúncia política als que la qüesti­o­nen, però un sí també con­tun­dent a la rei­vin­di­cació de més recur­sos en edu­cació, amb denúncia de les polítiques del govern que els està esca­mo­te­jant.