Com viuen els cognoms?

¿Els cognoms nei­xen, crei­xen, es repro­du­ei­xen i moren? Les per­so­nes, i també els ani­mals i les plan­tes, fem aquest procés biològic, però ¿i els cognoms? El pen­sa­ment, com l'herència genètica, ens per­met fluir més enllà de la vul­ne­ra­bi­li­tat de la vida per anar més enllà, on diuen que tot­hom somia. Gene­ració rere gene­ració trans­me­tem idees i també lli­nat­ges, i alguns amb més for­tuna que uns altres.

La genètica sem­bla que hi té molt a dir, en el grau d'extensió d'alguns cognoms: un equip d'inves­ti­ga­dors de l'Ins­ti­tut de Bio­lo­gia Evo­lu­tiva de la Uni­ver­si­tat Pom­peu Fabra de Bar­ce­lona ha posat en marxa un estudi per des­co­brir algu­nes de les carac­terísti­ques dels cognoms cata­lans a par­tir de l'anàlisi genètica de les per­so­nes que els por­ten.

Els inves­ti­ga­dors han selec­ci­o­nat 50 cognoms cata­lans i dema­nen la par­ti­ci­pació de volun­ta­ris que apor­tin una mos­tra de saliva a par­tir de la qual s'ana­lit­za­ran les carac­terísti­ques del seu cro­mo­soma Y, que en tenen només els homes i es passa de pare a fill. De fet, deter­mina la mas­cu­li­ni­tat. Però no tots els cro­mo­so­mes Y són iguals: hi ha un tipus de vari­ació que s'acu­mula len­ta­ment i que es troba en freqüències dife­rents en pobla­ci­ons dife­rents, men­tre que altres vari­ants muten molt més de pressa i són pràcti­ca­ment par­ti­cu­lars d'un indi­vidu o una família.

Els cognoms tenen un com­por­ta­ment sem­blant: encara que en tenen homes i dones, els cognoms que s'aca­ben trans­me­tent són els dels homes. Però ¿amb quina freqüència cognom i cro­mo­soma Y no s'here­ten junts? La falsa pater­ni­tat, els can­vis de cognom o l'herència del cognom matern sepa­ren la trans­missió del cognom de la trans­missió del cro­mo­soma Y.

¿Per què hi ha cognoms més freqüents que altres, com ara Fer­rer, Soler, Serra, Vila, i d'altres molt més rars, com Danés, Balasch, Casa­ju­ana, Llach? Una hipòtesi de tre­ball podria ser que els cognoms més freqüents hagin estat fun­dats més vega­des, perquè a cada poble hi havia un fer­rer, per exem­ple. Amb l'estudi del cro­mo­soma Y es vol deter­mi­nar, per exem­ple, si els Fer­rer tenen un ori­gen múlti­ple o únic i arri­bar a deta­llar en quina època històrica i en quina comarca es va for­mar cada un dels seus lli­nat­ges.

Aquest estudi genètic dels cognoms ens per­metrà tenir una visió àmplia de con­junt de com viuen i com es rela­ci­o­nen, com per­mu­ten o com moren els lli­nat­ges. La web d'Onomàstica de l'Ins­ti­tut d'Estadística de Cata­lu­nya (http://​www.​idescat.​cat/​cognoms/) és una de les fonts que aju­da­ran i molt a aquest pro­jecte científic, perquè ens dóna infor­mació sobre la freqüència per diver­sos àmbits ter­ri­to­ri­als. En la web de cognoms de l'Ides­cat, però, hem de sumar els Fer­rer amb les vari­ants ortogràfiques Farré, Far­rer, Ferré, i, per tant, la posició 36 de la versió nor­ma­tiva actual Fer­rer puja­ria més encara. Aques­tes gra­fies es deuen, com ja ens podem ima­gi­nar, a una manca de nor­ma­ti­vit­zació pre­fa­bri­ana.

A banda d'aques­tes con­si­de­ra­ci­ons mera­ment ortogràfiques i que no s'han de menys­te­nir en un estudi tan seduc­tor, la genètica ens per­metrà enten­dre aquesta evo­lució here­ditària dels cognoms, sem­pre en un entorn de cos­tums, de lleis, de nor­mes soci­als que també aju­den a com­pren­dre la seva història. Si l'àmbit acadèmic avala aquest estudi és perquè tenim una neces­si­tat impe­ri­osa de conèixer-nos més encara, de saber quin grau de relació tenim amb els ofi­cis, amb la natura, amb la terra, és a dir, amb el país. Obrim-nos al món sub­mer­gint-nos en el pas­sat. ¡Que la llum genètica i onomàstica ens faci més savis!