Abans del dat i beneït

Ser al cap­da­vant de les ins­ti­tu­ci­ons públi­ques en temps difícils com els que estem vivint no deu pas ser fàcil però al mateix temps ha de ser apas­si­o­nant per als que s'ho aga­fen amb veri­ta­ble espe­rit de ser­vei. Les difi­cul­tats crei­xen a mesura que els pres­su­pos­tos min­ven i que la crisi s'allarga fent estralls a més i més famílies i sec­tors soci­als. Si em per­me­ten afe­gir una feina més a la llista de tre­balls her­cu­lis que ja acla­pa­ren els nos­tres repre­sen­tants i admi­nis­tra­dors, diré que és en aquest con­text quan s'hau­ria de fer un esforç per afa­vo­rir al màxim pos­si­ble la par­ti­ci­pació dels ciu­ta­dans en les deci­si­ons que s'hagin de pren­dre. Trans­parència i par­ti­ci­pació ciu­ta­dana són parau­les que van bé per guar­nir qual­se­vol dis­curs però que es posen poc a la pràctica. Les asso­ci­a­ci­ons de veïns o les de defensa de ter­ri­to­ris, les asso­ci­a­ci­ons de con­su­mi­dors o qual­se­vol agru­pació de ciu­ta­dans que adqui­reix un to rei­vin­di­ca­tiu solen ser vis­tes amb recel pels que estan al poder per por de ser cri­ti­cats o posats en evidència. No hau­ria de ser així, perquè una de les grans opor­tu­ni­tats, i exigències, de la democràcia és crear i apro­fi­tar canals de comu­ni­cació entre la soci­e­tat civil i les instàncies des d'on es gover­nen els afers públic. Se'n diu par­ti­ci­pació ciu­ta­dana i en par­len les nos­tres lleis, encara que sovint s'ha entès com una par­ti­ci­pació orga­nit­zada de dalt a baix (quan toca opi­nar i sobre què toca opi­nar) per la via de sim­ples con­sul­tes pun­tu­als, sim­ple maqui­llatge. En la gestió dels afers públics es troba a fal­tar que s'obrin por­tes als ciu­ta­dans, que sovint s'assa­ben­ten o ens assa­ben­tem de deci­si­ons que afec­ten la nos­tra vida i els ser­veis que neces­si­tem un cop ja han estat pre­ses, quan ja està dat i beneït. Més infor­mació sobre els nos­tres migrats recur­sos i la forma com s'admi­nis­tren, més con­sul­tes i debat abans de pren­dre deci­si­ons, escol­tar i pren­dre en con­si­de­ració l'opinió de la gent, dels col·lec­tius d'afec­tats per una decisió, per una “reta­llada”, ja hau­rien de ser acti­tuds habi­tu­als dels gover­nants que ara són més necessàries que mai. Si els ciu­ta­dans podem seguir i, d'alguna manera, par­ti­ci­par en la presa de deci­si­ons, les deci­si­ons que es pren­guin seran una mica més nos­tres, encara que siguin difícils d'accep­tar. O això o cada cop hi haurà més ciu­ta­dans abo­cats a estèrils acti­tuds anti­sis­tema.