Opinió

Vint anys de passió

L'impacte del programa Media en els subsectors del cinema i de l'audiovisual europeus és indubtable

Aquest any el pro­grama Media, el pro­grama de la Comissió Euro­pea d'ajuts al cinema i l'audi­o­vi­sual euro­peus, com­pleix vint anys d'existència i cele­bra l'efemèride sota l'encer­tat eslògan de “Vint anys de passió”. Va ser efec­ti­va­ment una estra­nya passió, una visionària il·lusió, la que va remoure les pri­me­res bar­re­res d'aque­lla Comu­ni­tat Econòmica Euro­pea de finals dels vui­tanta per tal que els seus diri­gents s'ado­nes­sin de la incon­gruència d'un pro­jecte d'Europa sense la cre­ació d'un espai audi­o­vi­sual euro­peu.

Avui tot­hom admet, tot i les difi­cul­tats econòmiques d'ara i les reta­lla­des sem­pre pre­sents en el pro­grama, el gran capi­tal que en ter­mes cul­tu­rals, indus­tri­als i pro­fes­si­o­nals, Media repre­senta no sols per a la Unió Euro­pea i els seus vint-i-set estats mem­bres, sinó també per a països ter­cers. El pro­grama, un gran des­co­ne­gut per a la gent del car­rer, con­fi­gura una de les tres potes de l'estratègia pro­tec­ci­o­nista de “l'excepció cul­tu­ral”, defen­sada per la UE i els estats mem­bres en el marc de l'Orga­nit­zació Mun­dial del Comerç (OMC).

Les altres dues potes prin­ci­pals que la UE ha defen­sat com a excepció pel seu interès cul­tu­ral, són el pro­grama de cul­tura de la UE i la pos­si­bi­li­tat de finançament dels ser­veis públics de ràdio i tele­visió per part dels estats mem­bres. De fet, l'opció euro­pea per l'excepció cul­tu­ral ha estat tan impor­tant com ho demos­tra el fet que dels 153 estats mem­bres actu­als de l'OMC només 27 han accep­tat d'incloure el sec­tor audi­o­vi­sual en el paquet gene­ral de béns i ser­veis sub­jec­tes a la plena libe­ra­lit­zació. La gran majo­ria con­si­de­ren que el cinema i l'audi­o­vi­sual pro­pis no es poden dei­xar al sim­ple arbi­tri de les lleis del mer­cat.

L'impacte del pro­grama MEDIA en els sub­sec­tors del cinema i de l'audi­o­vi­sual euro­peus és indub­ta­ble. Només cal obrir les pàgines web del pro­grama i de les “ante­nes” (per exem­ple, la de Cata­lu­nya: www.​ant​enam​edia​cat.​eu) per ado­nar-se de l'extensió dels seus ten­ta­cles i acti­vi­tats. Abans del pro­grama, pràcti­ca­ment no exis­tien rela­ci­ons entre pro­fes­si­o­nals i empre­ses; avui, el networking euro­peu entre direc­tors, pro­duc­tors, guio­nis­tes, dis­tribuïdors, crítics i ana­lis­tes o pro­fes­sors, és un fet.

L'impacte en alguns àmbits, tot i la migra­desa de molts ajuts, és nota­ble i ja insubs­tituïble. La coo­pe­ració entre cre­a­dors, artis­tes i pro­duc­tors de tot Europa es pot cons­ta­tar només de veure els crèdits de les obres. La dis­tri­bució de cinema euro­peu, el gran han­di­cap enfront dels Estats Units, ha anat millo­rant. L'exhi­bició també: la xarxa de sales i pan­ta­lles com­pro­me­ses amb el cinema euro­peu ha pas­sat de 50 a prop de 3.000. Els fes­ti­vals cine­ma­togràfics euro­peus són de referència, etc. El 2010, la Comissió hi des­tinà un total de 104,6 mili­ons, dels quals dues ter­ce­res parts se les repar­ti­ren França (22,8%), Ale­ma­nya (15,8), el Regne Unit (7,8), Itàlia (7,2) i Espa­nya (6,9). Ara també l'acom­pa­nya el pro­grama Media Mun­dus per a la coo­pe­ració amb països ter­cers.

Què pas­sarà després del 2013? El pre­si­dent José Manuel Bar­roso ho deixà clar a prin­ci­pis d'any: la Comissió Euro­pea es com­pro­met a reforçar-lo en el marc de l'estratègia Cre­a­tive Europe (2014-2020), de la qual Media i el Pro­grama de Cul­tura seran dos pilars fona­men­tals. El gran salt que haurà d'afron­tar en els pròxims anys l'evo­lució de l'espai audi­o­vi­sual euro­peu es diu digi­ta­lit­zació i dis­tri­bució en línia. En aquest sen­tit, ara con­ti­nua oberta una con­sulta a tots els sec­tors interes­sats perquè res­pon­guin, fins al pròxim 18 de novem­bre, a pre­gun­tes cru­ci­als for­mu­la­des en el green paper de la Comissió, publi­cat el juliol pas­sat. De manera que també els pro­fes­si­o­nals i empre­sa­ris cata­lans dels sec­tors impli­cats (sobre­tot pro­ducció, dis­tri­bució i exhi­bició) tenen l'opor­tu­ni­tat de fer-se escol­tar direc­ta­ment a Brus­sel·les i pre­pa­rar-se per a un pro­blemàtic nou model de negoci que pas­sarà forçosa­ment per inter­net.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.