Els nous bulevards

Una de les dis­trac­ci­ons habi­tu­als dels habi­tants de les nos­tres viles i ciu­tats de cin­quanta o sei­xanta anys enrere era pas­se­jar pels llocs cèntrics, ram­bles, pas­se­jos urbans, pla­ces i car­rers prin­ci­pals. Sen­zi­lla­ment pas­se­jar, “anar a pas­seig”, era el que es feia les tar­des dels dies de festa, una acti­vi­tat més social que no pas física, que sem­pre m'he ima­gi­nat que havia d'aca­bar sent ter­ri­ble­ment rutinària pel fet de tro­bar rei­te­ra­da­ment les matei­xes per­so­nes als matei­xos llocs, però que tenia la vir­tut de faci­li­tar que la gent es trobés, pogués par­lar amb certa calma, fer comu­ni­tat i sen­tir-se'n part. Aquell “anar a pas­seig” se'n va anar a pas­seig donant la mà a la tele­visió, que ens va recloure a les cases, i els cot­xes, que ens van per­me­tre des­plaçar-nos fora; en defi­ni­tiva, a la mateixa evo­lució de la soci­e­tat. Des­a­pa­re­guda des de fa molt de temps aque­lla acti­vi­tat, m'agrada com­pro­var que en els dar­rers anys n'hem creat una de nova, de sem­blant, que es desen­vo­lupa als afo­res de les viles i les ciu­tats. Es tracta de les pas­se­ja­des per camins que s'han anat obrint o recu­pe­rant gràcies a l'habi­li­tació dels antics traçats dels fer­ro­car­rils de via estreta, o el con­di­ci­o­na­ment de les motes dels rius, o altres actu­a­ci­ons sem­blants. Molts d'aquests pro­jec­tes ana­ven espe­ci­al­ment ori­en­tats a la pràctica espor­tiva, però la gent de cada poble se'ls ha fet molt seus i ara repre­sen­ten una de les noves zones de tro­bada –els cen­tres comer­ci­als, també als afo­res, és l'altra–. Sense ado­nar-nos-en ha anat crei­xent una xarxa de camins aptes per a tot­hom, que per­me­ten estar a l'aire lliure i, nova­ment, pas­sar l'estona i coin­ci­dir amb altra gent de manera més oberta i menys claus­trofòbica que les anti­gues pas­se­ja­des amunt i avall d'una ram­bla. És sen­sa­ci­o­nal veure tan­tes per­so­nes de totes les edats cami­nar o peda­lar entre Ripoll i Sant Joan de les Aba­des­ses, o de Pala­fru­gell a Palamós, o pels afo­res d'Anglès, o anant de Girona fins a la Bor­deta o Quart. És una imatge nova, del segle XXI, posi­tiva en tots els sen­tits. Tor­nem a anar a pas­seig com no es feia des de fa molts anys, ara amb més interès per fer exer­cici que no pas els nos­tres avis, gràcies a unes inver­si­ons de recur­sos públics que són modèliques per l'intens apro­fi­ta­ment que se'n fa i les rela­ti­va­ment poques des­pe­ses de man­te­ni­ment que exi­gei­xen. Les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques han fet bé el seu paper i els ciu­ta­dans ens ho hem fet nos­tre. Valo­rem-ho en la seva importància i que ser­veixi d'exem­ple.