Un símptoma

Si el vídeo és un símptoma, pre­pa­rem-nos. Perquè el camí ja està fixat. Ningú al PSC no havia expres­sat, abans que s'anunciés la seva reti­rada, cap opinió de rebuig ni d'inco­mo­di­tat. El senyor Cas­tells, per exem­ple, o el senyor Mara­gall, o la senyora Tura, o el senyor Nadal, o la senyora Geli, és així com con­si­de­ren que s'ha d'exer­cir la crítica al govern, fins i tot en temps de cam­pa­nya elec­to­ral? O, senyor Ros i senyor Navarro, és l'estil d'aquest vídeo el que impreg­narà en el futur l'actu­ació del PSC? No cal pre­gun­tar res al senyor Iceta: en el dia d'avui resulta incon­ce­bi­ble que una cosa així s'hagués fet sense la seva com­pli­ci­tat i el seu con­sen­ti­ment: fantàstic, tu!

Té raó el comu­ni­cat: “La reti­rada del nos­tre espot no implica la solució del pro­blema.” Sobre­tot perquè la decisió no està tan rela­ci­o­nada amb el reco­nei­xe­ment d'un error com amb la cons­ta­tació que pro­dui­ria més pèrdues que bene­fi­cis, en el resul­tat elec­to­ral: no es poden sem­brar dub­tes sobre la pro­fes­si­o­na­li­tat dels tre­ba­lla­dors públics i que­dar tan tran­quil. El PSC, per la quota de res­pon­sa­bi­li­tat que té en tot allò que està pas­sant, i que un dia o altre haurà de reconèixer, ha de fer una opo­sició doble­ment res­pon­sa­ble i asse­nya­lar quins ser­veis, pres­ta­ci­ons o polítiques s'han de reta­llar més per poder reta­llar menys o gens la sani­tat. I ho ha de fer dei­xant en pau l'impost de suc­ces­si­ons. Perquè, si les coses no can­vien, pot­ser s'haurà de dei­xar sense efecte la reducció impul­sada pel govern de CiU, però, si arriba aquest moment, també la que va deci­dir el tri­par­tit tindrà els dies comp­tats.