Circular a Girona

Diguem-ho clar. A Girona no hi ha embus­sos impor­tants de trànsit com els que dia sí, dia també, patei­xen els bar­ce­lo­nins a les ron­des de la capi­tal cata­lana, per exem­ple. A Girona hi ha reten­ci­ons menors –algu­nes de cròniques com les del semàfor dels Maris­tes– que als giro­nins ens sem­blen monu­men­tals, però que si ens ho mirem bé són pec­cata minuta. L'Ajun­ta­ment de Girona ha encar­re­gat ara un estudi per reor­de­nar el trànsit de la ciu­tat. Ben­vin­gut sigui i que tant de bo ser­veixi perquè es resol­guin alguns d'aquests punts negres menors que comentàvem. Ara bé, el prin­ci­pal pro­blema és que a molts giro­nins els agrada –encara!– anar fins al davant de la botiga amb el cotxe, o inten­tar apar­car tan a la vora de la Ram­bla com sigui pos­si­ble, quan, en rea­li­tat, dei­xant el cotxe una mica més lluny, només s'han de cami­nar tres minuts més. Un canvi de men­ta­li­tat sí que seria impor­tant en aquest sen­tit. És cert que s'ha avançat molt des dels temps en què tot­hom volia apar­car a la plaça de la Inde­pendència o a Santa Clara, però hi ha camp per córrer. Com també n'hi ha en el trans­port públic urbà, en què, amb més freqüències i hora­ris més amplis, s'acon­se­gui­ria treure molts cot­xes del car­rer.