L'activitat d'Aspronis

Cap al final de la dècada dels sei­xanta del segle pas­sat unes quan­tes per­so­nes amb sen­si­bi­li­tat espe­cial, ja sigui per una visió social avançada, ja sigui perquè tenien el pro­blema a casa, van començar, a Bla­nes, a posar els fona­ments d'Aspro­nis, una asso­ci­ació dedi­cada als dis­ca­pa­ci­tats i dis­minuïts psíquics. De mica en mica es va esten­dre per Llo­ret, Tossa i altres indrets de la Selva i del Maresme. Amb l'inici de la democràcia s'hi van anar impli­cant els ajun­ta­ments i altres ins­ti­tu­ci­ons. Avui, aque­lla enti­tat des­ti­nada a resol­dre ini­ci­al­ment un pro­blema fami­liar, té un orga­ni­grama com­plexíssim i ins­tal·laci­ons modèliques des de les quals s'ha pro­po­sat, en bona part, donar sor­tida labo­ral a aque­lles per­so­nes que poden fer alguns tre­balls. Aspro­nis té 260 socis. Dins la seva òrbita hi ha 330 tre­ba­lla­dors, i 330 adults i 1.535 infants ate­sos. Cons­ti­tu­eix, a més, una fun­dació pri­vada de ser­veis assis­ten­ci­als amb un cen­tre de desen­vo­lu­pa­ment infan­til i atenció
precoç, té la residència Pinya de Rosa, un ser­vei de teràpia ocu­pa­ci­o­nal, una llar residència i un ser­vei de suport. També impulsa la Fun­dació Pri­vada El Vilar, amb un cen­tre espe­cial de tre­ball, un ser­vei ocu­pa­ci­o­nal d'inserció i tre­ball amb suport. La feina de la gent atesa es basa, sobre­tot, en els mani­pu­lats, la senya­lit­zació viària, la jar­di­ne­ria, els parcs infan­tils i de salut, el mobi­li­ari urbà i la fabri­cació d'un pro­ducte propi: boies natu­rals de suro. Fa pocs dies que Aspro­nis va pro­moure una tro­bada d'enti­tats sem­blants –Alter Civi­tes, Entrem-hi, Grup Èxit, i altres– amb el lema Coo­pe­rar per al desen­vo­lu­pa­ment sos­te­ni­ble al nos­tre ter­ri­tori. Van ser qua­tre hores d'intensa infor­mació ten­dent a valo­rar els moments actu­als i a pre­veure solu­ci­ons futu­res. Els tallers de dis­ca­pa­ci­tats no pas­sen els millors moments, atès que les empre­ses que els dona­ven a fer fei­nes secundàries, ara res­trin­gei­xen la demanda perquè, amb la crisi, els sobren ope­ra­ris. També es va par­lar d'empre­ses pri­va­des cons­tituïdes per cobrir els ser­veis que nor­mal­ment por­ta­ven a terme els tre­ba­lla­dors amb dis­ca­pa­ci­tats i que, sovint, s'empor­ten els con­cur­sos. Hi ha, doncs, una autèntica com­petència en el mer­cat que exi­geix que les actu­a­ci­ons dels col·lec­tius que, a més del guany cre­matístic, per­se­guei­xen la inserció social es tin­guin en compte. Per això es va par­lar, també, de la res­pon­sa­bi­li­tat social de les empre­ses. Reflexió i inter­ven­ci­ons excel·lents.