A les fosques

Diuen que qui no té feina el gat pen­tina i pot­ser és per això que cada vegada que s'acosta aquesta època de l'any, i aquest any més que mai, comen­cen les dis­cus­si­ons sobre els llums de Nadal i el que hi ha al dar­rere d'aquesta supo­sada tra­dició. Que si en fal­ten, que si en sobren, que si són poc sos­te­ni­bles, que si no fan llum, que si ani­men a com­prar, que si només pro­mo­uen el con­su­misme, que si falta un arbre, que si el que hi ha és massa gros, que si és massa petit... I així, una dis­cussió rere l'altra. I aquest any, per això de la crisi, sem­bla que les mani­fes­ta­ci­ons a favor o en con­tra s'hagin inten­si­fi­cat. Totes les opi­ni­ons són molt res­pec­ta­bles i segur que totes també tenen part de raó. El que no té cap ni peus és que cada any sigui igual. Bé, ben bé igual, no, ja que aquest any la paraula estel·lar és aus­te­ri­tat. És com, si després d'anys de mal­ba­ra­tar, mal­gas­tar, dila­pi­dar i fins i tot mal­ver­sar, ara hagués arri­bat, tard com sem­pre, el moment dels remor­di­ments. I per enèsima vegada ens hem pas­sat de fre­nada. Aus­te­ri­tat sí, la que cal­gui per sor­tir del pou, però tam­poc no es tracta d'aigua­lir la festa per­ma­nent­ment amb fal­sos dis­cur­sos a favor de l'estalvi on sigui i com sigui. Els abu­sos i exces­sos del pas­sat no se solu­ci­o­na­ran de sobte evi­tant que un ajun­ta­ment es gasti 45.000 euros en els llums de Nadal, com per exem­ple el de Sant Feliu de Guíxols, o que un altre com el de Girona en des­tini gai­rebé 200.000 per con­ver­tir la ciu­tat en un atrac­tiu comer­cial. Són molts diners, és veri­tat, però no necessària­ment s'han de veure com una des­pesa. També es podrien veure com una inversió. Més deuen cos­tar i menys bene­fi­cis deuen apor­tar els fanals que hi ha al car­ril bici entre Girona i Quart, i bé que hi són. Costa de creure que quan es fa fosc es pas­segi o pedali massa gent per aque­lla zona. I són coses com aquesta les que ara fan qüesti­o­nar-se de quina manera s'han gas­tat –o mal­gas­tat– els nos­tres diners. Però després encara volen que els ciu­ta­dans que omplen els car­rers de les nos­tres pobla­ci­ons com ho han fet espe­ci­al­ment aquesta estra­folària set­mana de festa sí festa no, vagin gai­rebé a les fos­ques. Segu­ra­ment ni cal un reguit­zell de fanals al mig de la mun­ta­nya ni cal gas­tar-se una mili­o­nada en l'enllu­me­nat de Nadal. Aus­te­ri­tat, tota la que cal­gui. Però tam­poc no cal que ens dei­xin a les fos­ques. I menys, ara.