Lleis

Aca­bem l'any, pel cap baix, amb una bona notícia: ha dis­minuït el nom­bre de per­so­nes que fumen i, sobre­tot, el de joves que s'incor­po­ren a l'hàbit del tabac. Així doncs, sem­bla que les lleis ser­vei­xen per a alguna cosa!

Des de molt abans de la llei anti­ta­bac, la Fun­dació Onco­lliga Girona, una enti­tat sense ànim de lucre que tre­ba­lla pels malalts de càncer, fa cada any una acti­vi­tat amb nois i noies de pri­mer d'ESO dels ins­ti­tuts de les comar­ques giro­ni­nes, des­ti­nada a difon­dre entre els joves hàbits salu­da­bles i fer-los pren­dre consciència dels per­ju­di­cis de començar a fumar. (Als 12 anys encara s'hi és a temps, perquè no han tas­tat el pri­mer cigar­ret.) Un equip for­mat per una edu­ca­dora i un exfu­ma­dor, ope­rat de càncer de laringe, els expli­quen els efec­tes nocius del tabac, les mil substàncies impos­si­bles que conté, el que fa que enganxi i que sigui tan difícil de dei­xar, el risc de tenir càncer...

Els nois i les noies que­den real­ment impres­si­o­nats i, si més no durant tot el curs, estan con­vençuts que no fuma­ran mai de la vida. A més de la xer­rada dels experts, es demana als alum­nes que escri­guin una carta a algú que esti­min, que sigui fuma­dor, expli­cant-li els perills del tabac i dema­nant-li que deixi de fumar, pel seu bé. Als nens i les nenes les expli­ca­ci­ons, però sobre­tot veure i sen­tir una per­sona larin­gec­to­mit­zada, els impres­si­ona molt, i fan unes car­tes molt ingènues però molt ten­dres i molt sen­ti­des, supli­cant abran­da­da­ment als seus fami­li­ars i dient-los coses com ara: “Tiet, jo t'estimo molt i no vull que et passi res”; “Papa, si dei­xes de fumar no tos­siràs i podrem anar a córrer tots dos”; “Mama, tu ets el més impor­tant que tinc, sis­plau, no vull que et moris, deixa el tabac!”. Deu tren­car el cor no poder-los com­plaure. Segur que algu­nes per­so­nes apro­fi­ta­ran que demà s'acaba l'any per inten­tar-ho. Ànims i molta sort!