Solidaritat autonòmica

Doncs sí; ara hem sabut que els pro­fes­sors de la Uni­ver­si­tat d'Extre­ma­dura cobren el 30% més que els idèntics ense­nyants cata­lans, tot gràcies a seguir el currículum del senyor Rodríguez Ibarra, pre­ju­bi­lat d'or de la política i de l'ense­nya­ment. L'expre­si­dent de la Junta extre­me­nya dedicà dis­cur­sos de tota mena a blas­mar els poten­tats cata­lans, acu­sant-los de rics inso­li­da­ris i apro­fi­tats explo­ta­dors dels espa­nyols del sud. Men­tres­tant, Extre­ma­dura es bene­fi­ci­ava d'unes balan­ces fis­cals un xic
–o molt– des­a­fi­na­des,
que afa­vo­rien els seus con­ciu­ta­dans i espre­mien les auto­no­mies pro­duc­ti­ves. Cafè per a tots, pagat per uns i assa­bo­rit per altres.

La temp­tació de car­re­gar els neu­lers als cata­lans no té atu­ra­dor, sigui quina sigui la família ideològica que la uti­litzi. Aquesta set­mana els soci­a­lis­tes anda­lu­sos s'han posat a la feina, inten­tant convèncer els seus votants que no hi ha res com els governs del PSOE per acon­se­guir millors pres­ta­ci­ons i eco­no­mies més sane­ja­des. A dos pas­ses de la seva con­sulta autonòmica, els soci­a­lis­tes expli­quen “les veri­tats d'Anda­lu­sia”, on insis­tei­xen en el bon moment econòmic que tra­vessa la comu­ni­tat i en la ganga que sig­ni­fica ser andalús, quan és l'única auto­no­mia que lliga els gos­sos amb llon­ga­nis­ses, molt per sobre dels pobres cata­lans, sot­me­sos a un galo­pant atur i obli­gats per un irres­pon­sa­ble dèficit pres­su­pos­tari, segons els seus comp­tes.

Curi­o­sos comp­tes els dels com­panys anda­lu­sos, que segons els dar­rers números tenen un milió dos-cents mil atu­rats i són els que reben més ajuts del pla de foment de l'ocu­pació (PER). D'altra banda, els bene­fi­cis de les balan­ces fis­cals són evi­dents, quan les tan­quen amb sal­dos favo­ra­bles (3,53%), men­tre altres comu­ni­tats com Cata­lu­nya (-6,38%), Madrid (-8,92%) o les Bale­ars (-8,23%) en paguen les con­seqüències. Fantàstic! L'anunci pro­mo­ci­o­nal del PSOE no té incon­ve­ni­ent a començar tot dient: “Sabies que en plena crisi Anda­lu­sia és una de les comu­ni­tats més sane­ja­des, amb deute molt per sota dels de la Comu­ni­tat Valen­ci­ana i Cata­lu­nya?” Tota una lliçó de bona admi­nis­tració, quan paga qui paga i cobra qui cobra.

La soli­da­ri­tat autonòmica és magnífica, però s'ha d'expli­car bé i veure com s'uti­litza. És clar que ara també hem des­co­bert que pot­ser no ens ente­nen, ja que no tenen intèrprets de man­dinga. Què hi farem.