Opinió

AVUI ÉS FESTA

El principi Micawber

Micawber és el pobre que viu sempre enmig d'expectatives optimistes malgrat les dificultats

Hi ha un reno­vat interès per Dickens. Hi ajuda la com­me­mo­ració del bicen­te­nari del seu nai­xe­ment i els “temps difícils” (Hard Times és el títol d'una de les seves novel·les) que vivim. La vasta pro­ducció literària de Char­les Dickens demos­tra fins a quin punt l'humor i la consciència social poden con­viure. L'obra de Dickens cons­ti­tu­eix un al·legat a favor de les refor­mes soci­als i una denúncia con­tra els abu­sos de poder i les desi­gual­tats, però la vena còmica (amb gotes de sen­ti­men­ta­lisme) és l'espur­neig que li dóna vida i la fa per­du­ra­ble. Amb Els papers del club Pickwick, una obra pri­me­renca, es va con­sa­grar com a autor còmic gràcies a la cre­ació de per­so­nat­ges memo­ra­bles. Picwick és un Qui­xot (un ide­a­lista tro­nat del qual te'n rius al prin­cipi però que, al final, esti­mes pro­fun­da­ment) que té el seu Sancho en el còmic Sam Weller. Weller és un pragmàtic capaç de tro­bar con­sol per a qual­se­vol desgràcia. Il·lus­trem-ho amb una de les seves refle­xi­ons pre­fe­ri­des: “El que està fet, fet està i ja no té remei, com diuen a Tur­quia quan s'equi­vo­quen de per­sona a l'hora de tallar el cap a algú.” Els jocs ver­bals i les extra­vagàncies són marca de la casa, com ho són la cre­ació de tants mal­vats bon­da­do­sos. Un dels seus per­so­nat­ges més entra­nya­bles és el de Wilkins Micaw­ber, basat clara­ment en l'endeu­tat i desor­ga­nit­zat pare del mateix Dickens. Micaw­ber és el pobre que viu sem­pre enmig d'expec­ta­ti­ves opti­mis­tes mal­grat les difi­cul­tats del pre­sent: “Ben­vin­guda pobresa!... Ben­vin­guda misèria, ben­vin­guda intempèrie, par­racs i gana, tem­pes­tes i men­di­ci­tat. La con­fiança mútua ens sal­varà!”. En Micaw­ber era d'aquesta mena, pot­ser un il·lús, però un home que va aca­bar ente­nent la lliçó que res­sona a Europa avui dia, dos-cents anys després del nai­xe­ment de l'autor que va crear el per­so­natge. Se'n diu el Prin­cipi Micaw­ber: “Ingres­sos anu­als, vint lliu­res; des­pesa anual, dinou amb noranta-sis; resul­tat: feli­ci­tat. Ingres­sos anu­als, vint lliu­res; des­pesa anual, vint lliu­res i sis penics; resul­tat: desgràcia.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.