Opinió

Paràbola del comte de Montecristo

Si ens entre­te­nim a repas­sar les acci­ons que els governs de Cata­lu­nya i d'Espa­nya han pres per afron­tar la crisi, no ens cos­tarà gaire d'ado­nar-nos que som a dins d'un sac llençat al mar, com ho estava Edmond Dantès.

L'edició de dilluns pas­sat d'aquest diari dedi­cava un precís dos­sier a des­criure la cons­ti­tució i l'abast del sac on ens han ficat: 110 mesu­res, que no són encara totes les que hi ha d'haver tal com no es can­sen de repe­tir els man­da­ta­ris de cada país. Aquesta llista, però, només feia inven­tari de les reta­lla­des. Per tenir una idea exacta de la con­sistència del sac, és neces­sari afe­gir-hi també l'aug­ment de la pressió fis­cal directa i indi­recta sobre les clas­ses infe­ri­ors i mit­ja­nes, l'incre­ment de preus en els sub­mi­nis­tra­ments –aigua, elec­tri­ci­tat, gas i car­bu­rants– que alhora reper­cu­tei­xen en l'enca­ri­ment d'altres béns con­su­mi­bles, i la demo­nit­zació i la pena­lit­zació de l'únic recurs que per­met com­pa­gi­nar esforç i el reei­xi­ment: el crèdit.

Fem ara una altra relació de mesu­res pre­ses: les que han por­tat a la pràctica libe­ra­lit­zació de l'aco­mi­a­da­ment i, en con­seqüència, a l'incre­ment de l'atur en cen­te­nars de milers de per­so­nes o el clima de pressió sobre els assa­la­ri­ats que els ha coac­ci­o­nat d'una manera indigna i ha por­tat a l'aba­ra­ti­ment de la mà d'obra. I afe­gim-hi també les acci­ons pre­ses per pas­siva: la nul·la acció de pro­moció sobre la cre­ació de llocs de tre­ball en la indústria pro­duc­tiva de béns, que és l'única que pot donar esta­bi­li­tat econòmica. Heus aquí les cor­des que lli­guen el sac.

I, final­ment, el mar al qual ens abo­quen: el mar del sis­tema econòmic, regit des de les pro­fun­di­tats per les lleis del mer­cat de capi­tals i, sobre­tot, pels que estan interes­sats que les tem­pes­tes sovin­te­gin i que les marees siguin al més sob­ta­des pos­si­ble perquè és així que poden fer nau­fra­gar vai­xells i arra­sar viles i obte­nir-ne bons bene­fi­cis excu­sant-se en les inclemències.

No ho podem tenir més difícil per sobre­viure. Només ens queda l'espe­rança de tro­bar la manera d'espar­ra­car el sac i de nedar amb penes i tre­balls fins a la nos­tra terra per tor­nar a començar. No serà fàcil, però si ho acon­se­guim, la ven­jança del comte de Mon­te­cristo serà un relat de fades com­pa­rat amb el desen­llaç que s'albira per a aquesta història, perquè aquí no hi que­darà ni l'apun­ta­dor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.