Opinió

L'OPINIÓ DELS ESTUDIANTS D'ARQUITECTURA

Aquest article ha estat elaborat externament a la redacció del web per Reda Faiz, alumne d'Estètica i Crítica de l'Arquitectura de la Universitat de Girona. Curs 2011/12

“Quins records!”

“Quins records!”, una locució molt uti­lit­zada al llarg de les nos­tres vides per mos­trar sen­ti­ments de nostàlgia o d'enyo­rança, per demos­trar una certa empa­tia amb allò que abans era i que sem­bla que ara ja no és. Algu­nes vega­des aquests records, que són pas­sat, que­den aban­do­nats pel pas del temps; no obs­tant, a tots ens agrada guar­dar algun relat, alguna imatge, alguna foto­gra­fia per evi­tar que tot allò que un dia va ser s'esfumi en la nos­tra memòria.

Actu­al­ment, quan par­lem d'arqui­tec­tura, s'està acon­se­guint aquesta sen­si­bi­lit­zació per allò que per­tany al pas­sat. Dia a dia es res­tau­ren noves masies, es reha­bi­li­ten anti­gues manu­fac­tu­res i es reu­ti­lit­zen nous espais aban­do­nats. Però, com acon­se­guir que allò per­ta­nyent al pas­sat fun­ci­oni en un pre­sent? Aquesta és la pre­gunta més difícil de con­tes­tar i que enge­garà els sen­ti­ments dels usu­a­ris. Em recolzo en alguns exem­ples del pano­rama actual per poder con­tras­tar les dife­rents posi­ci­ons.

Per una banda, la res­tau­ració de masies és un tema arqui­tectònic molt con­cret. La gran majo­ria de casos són pro­mo­guts per cli­ents par­ti­cu­lars que saben el que tenen i el que volen acon­se­guir perquè en seran els usu­a­ris. D'altra banda, tro­bem un altre tipus d'inter­venció. La reha­bi­li­tació d'indústries i la urba­nit­zació per a la cre­ació d'espais públics. En aquests tipus d'inter­venció, el pro­mo­tor no és el mateix usu­ari; per tant, si no es pro­jecta ade­qua­da­ment pot ser un fracàs. Els arqui­tec­tes, i per tant també urba­nis­tes, tenen la funció d'acon­se­guir que totes aques­tes inter­ven­ci­ons arri­bin a bon port.

El nou Museu del Suro de Pala­fru­gell és un exem­ple d'aquest tipus d'inter­ven­ci­ons. Anti­ga­ment estava situat en un espai poc repre­sen­ta­tiu del poble i actu­al­ment s'ha tras­lla­dat a l'antiga manu­fac­tu­rera surera de Can Mario, just al cen­tre del poble. “Quins records!”, ens expli­quen nostàlgics els antics tre­ba­lla­dors de la fàbrica. Aquest nou museu ha acon­se­guit gene­rar un altre espai impor­tant al poble amb la cre­ació d'una nova plaça que a poc a poc es va dina­mit­zant amb noves acti­vi­tats que enri­quei­xen el poble. Aquesta inter­venció, al prin­cipi, va ser bas­tant cri­ti­cada, però gràcies a la par­ti­ci­pació activa dels habi­tants es va acon­se­guir un bon espai atrac­tiu per a tots.

L'espai Marfà i el Cen­tre Cívic de Santa Eugènia és un altre exem­ple bas­tant simi­lar. Es va reha­bi­li­tar la fàbrica tèxtil de la Marfà per enqui­bir-hi dife­rents acti­vi­tats soci­als diri­gi­des al poble de Santa Eugènia i per emfa­tit­zar la sèquia Monar, que man­te­nia viva la manu­fac­tura. “Quins records ens que­den de la fàbrica? On és la sèquia Monar?”, ens pre­gun­ten indig­nats els habi­tants de Santa Eugènia, obser­vant tot el que es podia fer en aquest espai i com ha aca­bat tot. És veri­tat que també hi va haver una gran par­ti­ci­pació ciu­ta­dana, però no se li va fer cap cas.

El parc de l'Arbreda, de Begur, era un antic bosc situat dins del poble. Una línia verda que unia el bosc natu­ral que rodeja el poble amb el cen­tre. Era un bosc molt uti­lit­zat pels habi­tants per pas­se­jar-hi, fer-hi pícnics i que tenia mol­tes altres fun­ci­ons, i la gent emple­nava aquells espais a les hores en què més agraïes les ombres d'aquells arbres. Era un bosc sense domar, i cada dia es feia més evi­dent la neces­si­tat de domi­nar-lo i de crear un espai repre­sen­ta­tiu del poble, però el resul­tat no va ser gens encer­tat. Actu­al­ment s'ha con­ver­tit en una plaça total­ment en desús, sense cap funció ni dina­mit­zació, sense cap ombra que pro­te­geixi els rajos del sol. Un espai que la gent defuig pen­sant “Quins records ens que­den de l'arbreda ara que no hi ha cap arbre?” Lògica­ment, no es va comp­tar amb la par­ti­ci­pació ciu­ta­dana en aquesta reforma.

Mol­tes vega­des es pensa que s'han de fer mol­tes inno­va­ci­ons per acon­se­guir un bon resul­tat, i l'estratègia a seguir és ben dife­rent. Casos com ara el parc de la nova urba­nit­zació de Domeny, a Girona, ens ense­nya que no calen gai­res infra­es­truc­tu­res per fer bones inter­ven­ci­ons. Una zona verda que limita la urba­nit­zació i que amb pocs ele­ments s'ha con­ver­tit en un lloc molt ric en per­so­nes que donen moltíssima vida a aquest espai.

Es fa arqui­tec­tura pen­sant en els records? I si es fa, quins records volem con­ser­var? Pre­gun­tes que que­den ober­tes a l'espera de més arqui­tec­tura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.