Colofons

El dar­rer lli­bre con­fe­git per l'artista i bibliòfil olotí Miquel Plana, que ens ha dei­xat recent­ment, es diu Colo­fons. Costa d'ima­gi­nar un mutis més entra­nya­ble, més tocat per la iro­nia, si és que la melan­co­lia pot resul­tar irònica. Fa pen­sar en aquell volum de Josep Pla: El viatge s'acaba. El dar­rer títol d'aquell arqui­tecte de lli­bres que tre­ba­llava amb la passió deta­llista dels grans arte­sans és, doncs, ple de res­sonàncies. El lli­bre Colo­fons és el dar­rer fruit d'una vida de tre­ball, però en l'era del lli­bre electrònic i la premsa digi­tal es pot lle­gir, també, com un cer­ti­fi­cat de comiat a una manera d'enten­dre i viure la bibliofília i l'edició. Pocs dies abans que els ulls bla­vo­sos i afa­bles de Miquel Plana es tan­ques­sin per sem­pre, el bibliòfil Car­les Álva­rez va par­ti­ci­par en la pre­sen­tació del nou volum. Àlva­rez es va decla­rar amant de totes les vore­res dels lli­bres: cober­tes, sobre­co­ber­tes, con­tra­co­ber­tes, fai­xes, sola­pes, pròlegs, epílegs i, natu­ral­ment, colo­fons. En Miquel Plana no va poder assis­tir a la pre­sen­tació i pla­nava en l'ambi­ent la crítica situ­ació de l'autor, però mal­grat les cir­cumstàncies del moment el pre­sen­ta­dor hi va saber posar un toc d'humor. Va titu­lar la seva breu con­ferència No em toqueu els colo­fons gene­rant un eco de l'anècdota atribuïda a un altre bibliòfil: el mes­tre Joan Coro­mi­nes. Car­les Álva­rez va expli­car que un matí el mes­tre Coro­mi­nes estava molt empi­pat amb un dels seus col·labo­ra­dors, que li havia desen­dreçat algu­nes de les seves lle­gendàries fit­xes. Tan bon punt va veure'l entrar a l'estudi el va escri­das­sar: “Jau­met, si us plau, m'estàs començant a tor­rar els colo­fons!”. Pura delícia de filòleg. La manera de tre­ba­llar de Miquel Plana o de Joan Coro­mi­nes ens reme­ten a uns ide­als de país bas­tit per ciu­ta­dans cul­tes, tre­ba­lla­dors, sen­si­bles, tots ama­rats d'una iro­nia ama­ble i suau. La nostàlgia es fa ine­vi­ta­ble. La terra –que sem­pre hi gua­nya– s'ha empas­sat la vida d'en Miquel Plana, però ell hi ha tor­nat amb un colofó car­re­gat de digna, amena exem­pla­ri­tat.