Opinió

La contraportada

Estimada Esperanza

La presidenta va decidir que els madrilenys i les grans fortunes que es concentren a la capital d'Espanya no paguin l'impost sobre el patrimoni

Fem memòria: durant l'ante­rior govern soci­a­lista espa­nyol i per tal d'apai­va­gar les pro­tes­tes dels tre­ba­lla­dors per les pri­me­res reta­lla­des, el lla­vors pre­si­dent Rodríguez Zapa­tero va tor­nar a posar en solfa un tri­but que havia que­dar con­ge­lat des de l'exer­cici de 2007. És l'impost sobre el patri­moni, que grava les per­so­nes que tenen béns de for­tuna o diners. No per gua­nyar-los, sinó sen­zi­lla­ment per “tenir-los”. Les cir­cumstàncies dramàtiques que es començaven a viure –molt més agreu­ja­des poste­ri­or­ment– acon­se­lla­ren al govern de l'Estat fer pagar per la pos­sessió de la riquesa, amb la pro­mesa que aquest impost només tor­na­ria a estar vigent dos anys... Reins­tau­rat per a tot­hom? No! A Espe­ranza Aguirre, pre­si­denta de la comu­ni­tat de Madrid, no li va agra­dar gens i havia de pro­te­gir l'estol de per­so­nes amb for­tuna que sos­te­nen la seva pol­trona. És per això que en el But­lletí Ofi­cial de la Comu­ni­tat de Madrid va sor­tir publi­cat el decret legis­la­tiu 1/2010 de 22 de novem­bre, refe­rit a l'impost sobre el patri­moni:

Artículo 20- Boni­fi­cación gene­ral. Con poste­ri­o­ri­dad a les deduc­ci­o­nes y boni­fi­ca­ci­o­nes regu­la­das per la nor­ma­tiva del Estado se apli­cará, sobre la cuota resul­tante, una boni­fi­cación autonómica del 100 per 100 de dicha cuota si esta es posi­tiva. No se apli­cará esta boni­fi­cación si la cuota resul­tante fuese nula.

Sí. Ho han lle­git bé: ras i curt, les per­so­nes resi­dent a la Comu­ni­dad de Madrid –totes les loca­li­tats de la província, inclosa, és clar, la capi­tal– gau­dei­xen d'una boni­fi­cació del 100 per 100 en l'impost sobre el patri­moni. I si tenim en compte que és pre­ci­sa­ment en aquest enorme espai, pinyol i nucli dels nego­cis i les for­tu­nes d'Espa­nya, on es con­cen­tra la més gran quan­ti­tat de per­so­nes amb cabals impres­si­o­nants, patri­mo­nis here­tats, pre­ju­bi­la­ci­ons escan­da­lo­ses, indem­nit­za­ci­ons bancàries, pala­uets de somni, vehi­cles de gran luxe, diners blan­que­jats impu­ne­ment, SICAP mul­ti­mi­lionàries... vol dir que que­den exclo­ses de pagar totes les grans for­tu­nes pel sol fet de tenir residència en aquell ter­ri­tori, esti­guin on esti­guin els béns dels quals osten­tin la pro­pi­e­tat. Quina barra! Men­tre que a la resta de l'Estat tot­hom que tin­gui béns haurà d'aflui­xar la mosca i pagar de vega­des quan­ti­tats molt impor­tants, la gent domi­ci­li­ada a Madrid, gràcies a la seva pre­si­denta, que­den dis­pen­sats d'aquest impost amb un cinisme que fa venir cal­freds.

Cal fixar-se en la gro­tesca nota final del decret: “No se apli­cará esta boni­fi­cación si la cuota resul­tante fuese nula.” Ah, bé. Ho tenim clar: si no surt a pagar res, no se li boni­fi­carà res. Quin sen­tit de la equi­tat i la justícia social! Fran­ca­ment, sem­bla que ens pren per idi­o­tes, amb perdó dels idi­o­tes. Però ningú ha aixe­cat un dit davant d'aquesta enèsima pro­vo­cació de la pre­si­denta madri­le­nya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.